dimecres, 28 de gener de 2015

Conviure amb l’Islam

Els tràgics esdeveniments de Paris causats pel terrorisme i el terror que l’islamisme radical ha implantat en alguns països africans o d’Orient Mig a través de Boko Haram o el dit Estat Islàmic han tornat a situar la reflexió sobre l’encaix de l’Islam en les societats europees. Alguns comentaris pessimistes addueixen que no és possible la seva integració. Segons aquests, alguns d’aquests fets demostren el fracàs a Europa dels processos d’incorporació de les grans onades migratòries provinents de països islàmic i d’altres on la religió islàmica és majoritària. Tot és, es comenta, resultat del malguany dels models d’assimilació o de de convivència multicultural promoguts per molts països europeus. La crisi d’aquests models ha generat molta prevenció envers l’Islam i molta recança pel que puguin fer els musulmans, especialment el més radicals, que viuen a Europa.

Davant d’aquesta situació apareixen com alternativa desenvolupar polítiques immigratòries selectives, així com introduir mesures restrictives en l’ús del símbols i les pràctiques religioses-culturals dels musulmans. Aquestes decisions polítiques, presses des de la por a l’Islam, resulten contraproduents per la convivència amb els musulmans a Europa. Perquè aquests, a diferencia d’altres confessions molt més permeables a la secularització de les seves creences, tenen enormes dificultats per definir la seva nova identitat com a musulmans dins de les societats europees buides de referents religiosos. La crisi d’aquesta identitat junt amb la conscienciació en molts seguidors de l’Islam de que és difícil ser europeu i musulmà amb les mateixes condicions que altres creients, esdevé font de malestar, tensions, desagregació social i exclusió cultural que afecta negativament al seu sentiment de pertinença.

Els europeus no hauríem de témer de permetre als seus conciutadans de religió musulmana viure en llibertat i igualtat de condicions la seva fe com la resta de ciutadans. No hauria d’haver-hi cap dificultat per respectar les pràctiques culturals de la religió islàmica, sempre i quan no atemptessin a la dignitat de les persones, com tampoc no hauria d’haver impediment per l’ús dels símbols religiosos islàmics o per afavorir la construcció de llocs de culte dignes. Quan els musulmans perceben que una part de la societat els qüestiona l’ús de la seva roba religiosa, la presència dels seus símbols o s’impedeixen l’apertura de mesquites, el que primer es qüestiona profundament el seu sentit de formar part d’una societat que demostra que no els accepta. Mal camí per la convivència. El camí que cal recórrer per conviure amb els musulmans no pot partir de recels o sospites. Cal enfortir els drets democràtics de tots els ciutadans, i de manera especial, la seva llibertat religiosa en tota la seva extensió. Cal oferir als col·lectius de musulmans espais per mostrar el seu compromís cívic i visualitzar, sense restriccions, l’afirmació del seu sentiment de pertinença. En aquest camí, no hi ha dreceres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada