diumenge, 18 de gener de 2015

Recordar les víctimes de l'odi


Les comunitats jueves de Catalunya han celebrat un memorial en record a les víctimes dels atemptats de Paris. Al capvespre del diumenge, en una Barcelona fosca i freda, sota un gran desplegament de policia, la sinagoga del carrer de l’Avenir quedà petita per acollir les persones que participaren en aquesta cerimònia cívica, així fou qualificada per un destacat membre de la comunitat jueva mentre em posava la quipà . La vicepresidenta de la Generalitat, Joan Ortega, representà el govern, juntament amb varis directors generals, diversos regidors del govern municipal representaven la ciutat; també hi eren presents alguns diputats del Parlament i de les Corts Generals així com membres destacats de diversos partits polítics, tot i que eren evidents l’absència d’algunes forces polítiques com ICV i la CUP. Entre el nombrós públic es podien veure representants de l’Església catòlica, de les comunitats protestants i de les comunitats musulmanes.



A l'inici de l'acte el rabí de la CIB, Meïr Bar Hen va resar un kaddix per les víctimes. El president de la comunitat israelita de Barcelona, Uriel Benguigui, acompanyat dels presidents de totes les comunitats jueves de Catalunya, donà la benvinguda i feu un emocionat discurs en record de les víctimes i a favor de la coexistència en la convivència. Les seves paraules apel·laren a la necessitat de poder ser jueu sense cap por i poder pregar sense protecció. Es dirigí a la comunitat musulmana de Catalunya oferint la seva col·laboració per eradicar els nuclis terroristes i destacà l’heroïcitat de Lassana Bathily, el treballador musulmà del supermercat de París que arriscà la seva vida amagant a uns quants jueus de la folia terrorista. Per cloure la seva intervenció emprà les mateixes paraules fetes servir per Bathily, que al preguntar-li perquè havia fet aquell gest, respongué simplement que “són els meus germans. Per això, afegí Uriel Benguigui, tots hem d’estar units en aquest lluita contra el terrorisme i ajudar-nos a pregar sense necessitat de protecció policial. A la fi d’aquesta intervenció un grup de nens de la comunitat jueva encengueren tantes espelmes com morts provocaren els terroristes a Paris .



Tot seguit prengué la paraula la periodista Pilar Rahola que ocupava un lloc preeminent en la sinagoga. Amb un to ferm i transmeten convenciment profund desgranà el perill que representa el terrorisme i la necessitat de defensar els valors i llibertats de la civilització moderna. Defensà amb vehemència el dret a ser jueu i destacà que pregar sota protecció policial és una anomalia. En tot moment diferencià la violència de la religió. Afirmà que els terroristes han declarat una guerra, no per conviccions religioses sinó per raons ideològiques. Curt i ras, afegí, “això és el mal, jo l’he vist”. Es tracta d’una guerra contra la humanitat que cal defensar-se i combatre. En aquest combat no poden haver-hi actituds contemporitzadores, ni comprensions bonistes, ni res que pugui interpretar-se com a feblesa o banalització del mal.



Rahola afegí que l’acte a la sinagoga de Barcelona era també un acte a favor de la pau i de l’Islam. Perquè el que cal és aconseguir una convivència en la qual els diferents déus és donin la ma i es mirin cara a cara sense por. Això permet poder estar junts i pregar junts. Estimar la vida a fons amb el convenciment de que la vida vencerà. No és pot odiar, ni es pot pactar amb l’odi. Cal vèncer l’odi. No poden haver-hi discursos tous respecte l’odi. Déu és de tots, de creients, no creients i agnòstics. Aquest Déu comú és un Déu de vida que combat la mort. L’odi està a la base del terrorisme i una de les primeres manifestacions d’odi és l’antisemitisme, però després venen tots els altres odis que maten les vides i els dret a tenir les pròpies creences.



Seguidament parlà el cònsol general de França. En la seva intervenció defensà el dret a tenir les pròpies creences i destacà que pels francesos és un problema que encara es pugui morir simplement per ser jueu. No es pot acceptar, digué, que ser jueu a França sigui un perill. Atacant als jueus s'ataca a la consciència universal. La vicepresidenta Joana Ortega conclogué l’acte. Els fets de París, afirmà, mostren que hi ha persones que maten per odi. Quan passa això, tots som víctimes. “Som aquí en un lloc de pregària per recordar víctimes de l'odi. El seu dolor es el nostre, la seva ràbia és la nostra ràbia”. Catalunya, els catalans, digué, “estem per la vida, no per la mort”. El memorial de la sinagoga del carrer de l’Avenir, que es feu tot en català, es tancà amb la interpretació del Cants dels Ocells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada