dimecres, 7 de gener de 2015

Fermesa i solidaritat davant la barbàrie

L’assassinat dels periodistes del setmanari francès Charlie Hebdo i els policies de vigilància m’ha deixat sense respiració. La brutalitat de l’acció terrorista no admet altre qualificatiu que repugnància, indignació, ràbia i impotència. Aquests assassins no poden invocar el nom de Déu, Alà. El fanatisme encega els ulls de les seves ànimes, ofusca la seva raó i seca el seu esperit. Un fanàtic és un sepulcre vivent, un cos sense vida. Allí no hi espai per cap Déu. L’amor al proïsme, la regla d’or de totes les religions, no té cabuda en les ments venjatives dels radicals islamistes.

De cap manera Alà serà tingut com a gran sota les mirades plenes d’odi del que prem el gatell en nom seu. Davant l’esclavitud d’aquest desamor, la ciutadania hem de tenir clar que el problema no està en l’Islam sinó en els terroristes fanàtics. Per això la resposta ja de ser, en primer lloc, de solidaritat amb les famílies dels morts i compartir el dolor de la societat francesa davant la incomprensible barbaritat d’aquestes morts. Tot seguit cal manifestar fermesa en la defensa dels valors democràtics. Davant d’aquestes accions violentes la resposta no pot ser la radicalitat en direcció oposada. El camí no és la denúncia de la suposada islamització d’Europa, com fa el moviment xenòfob alemany Pegida; sinó la plena defensa dels valors democràtics, l’afirmació de la convivència pacífica i l’enteniment humà des del respecte de les creences personals.


Mantenir-se ferms en aquest direcció no ha de fer perdre de perspectiva el combat necessari contra els suports i complicitats que aquests grups radicals tenen en alguns països de l’Orient Mig. Cal denunciar i desemmascarar les ambigüitats d’alguns països del Golf que no dubten en finançar clubs esportius europeus, i altres esdeveniments, alhora que faciliten la consolidació dels extremismes violents de l’Estat Islàmic. Aquesta actitud és inadmissible per més llaminers que siguin els contractes publicitaris que proporcionen aquests països. Les societats occidentals han de ser estrictes i intransigents, i exigir el respecte als drets humans en aquests països i denunciar les connivències que poden tenir amb grups violents, com per exemple els que persegueixen els cristians de l’Orient Mig. La ciutadania europea, i de forma especial les religiós a Europa, han de un front comú per defensar la fraternitat universal i la convivència, aquí i on sigui. Les persones religioses han de ser les primeres en denunciar el segrest de la religió per part de persones que odien i han de recordar que les religions són propostes d’amor, la pau i l’enteniment. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada