dimecres, 14 de gener de 2015

L’empatia amb les víctimes del terror



Amb aquesta breu reflexió vull aportar una nova mirada al debat sobre els fets ocorreguts a Charlie Hebdo i al supermercat jueu de París. El dolor de la societat francesa ha provocat una àmplia mobilització del republicanisme de la ciutadania i de molts líders mundials tal com es evidencià en la gran manifestació de diumenge. Tothom ha volgut expressar el seu rebuig al terrorisme i la defensa dels valors democràtics. Això ha estat extraordinari, especialment útil per frenar qualsevol ús populista d'aquests esdeveniments i situar la democràcia com el gran valor a defensar davant dels atacs terroristes. Els líders mundials han d’assumir que el terrorisme ha creat una dinàmica pervers a tot el món i que afecta a totes les societats del món globalitzat. Per això, la resposta política a la xacra del terror ha de ser contundent contra totes les manifestacions de la violència terrorista. Tot plegat ha consolidat l’autoestima del món occidental i ha aportat la confiança necessària per transitar per aquest tràngol del terror.

Ara que els europeus ens hem sentit colpits pels fets de Paris, no podem oblidar que el terror és una realitat molt estesa en les societats globalitzades. Existeix el terror originat per enfrontaments geopolítics, com és el cas de Ucraïna. Però també hi ha el terror que s’origina per l’extremisme religiós d’uns pocs. Els fets de Paris és una mostra d’això. Però el mateix terror inspirant pel fanatisme religiós fa temps que lacera de forma continuada determinats països. Boko Haram extermina a molts nigerians. L’escalada de morts d’aquest grup terrorista en Nigèria és esfereïdor: 700 mort el 2009, 75 l’any 2010, 600 l’any 2011, 1650 l’any 2012, 3000 l’any 2013, 7700 l’any 2014 i 2000 a inicis del 2015. Les dades són inaguantables. El mateix sento davant els assassinats constants de cristians i altres creients en mans de l’Estat Islàmic a Iraq i Síria.

Aquesta realitat del terror ha de colpir les nostres consciències sense establir diferents empaties segons el país que es tracti. El dolor provocat pel terrorisme és un dolor de tota la humanitat, sense distincions. No pot haver-hi una geografia del dolor escindida entre el Primer Món i els altres països. Per això, tots els països han d’entrar en l’agenda del combat contra el terrorisme i s’ha d’atacar d’arrel les seves causes. Si els assassinats de Paris han sacsejat les consciències de molts europeus, i solidàriament molts persones han assumit amb naturalitat la consigna Je suis Charlie, considero que cal mantenir el mateix nivell d’empatia amb totes les víctimes del terror fanàtic, sigui religiós o no, que es produeixen arreu.No pot haver-hi una geografia de l’empatia davant del dolor de la humanitat oblidant algunes víctimes del terrorisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada