diumenge, 25 de gener de 2015

La madrassa de Badalona

La proximitat de les eleccions municipals aviva els populismes. De nou, la possibilitat de guanyar posicions en alguns municipis, alguns partits envien senyals als barris populars de que estan disposats a combatre els perills associats a la immigració. En el barri de la Salut de Badalona l’ajuntament ha tancat un local d’una associació de musulmans perquè no reunia els permisos necessaris per fer les activitats que aquesta entitat feia. La comunitat musulmana, per contra, al·lega que havia fet els tràmits adients per procedir al canvi d’ús i la notificació  d’unes obres menors. Probablement això fou així, però no dubto que l’ajuntament actua des de la més estricta legalitat ja que, al contrari, la seva decisió de tancament podria ser recorreguda i les autoritats municipals ser acusades de prevaricació.

El que em preocupa és el to que ha tingut aquest conflicte i la possibilitat que aquest formi part de la pròpia estratègia electoral de l’actual equip de govern. Recordo que en les anteriors eleccions el mateix equip atià hàbilment les pors dels badalonins contra els romanesos buscant-ne vots espantats. Reconec que l’estratègia donà bons resultats. L’alcalde badaloní ha declarat “s’ha fet un seguiment de la legalitat del local, on es realitzaven ensenyaments islàmics, però que ha generat molta preocupació en el veïnat, per la possibilitat que també fos utilitzat com a mesquita”. L’alcalde, a més, ha afirmat que “tothom a Badalona ha d’assimilar que des de fa tres anys no es pot fer el que es feia abans i que consistia en tenir tots els drets i cap obligació”.

Ara, sota l’aparença d’una errada administrativa, els governants de l’ajuntament han deixat anar que tancaven al local perquè allò era una madrassa. L’ús d’aquesta paraula, madrassa, no era accidental doncs l’imaginari col·lectiu desconeix el vertader sentit del terme i ho associa als talibans i al terrorisme. La paraules madrassa far por, fins i tot, tal como estan els ànims parlar d’escola islàmica agita les mateixes pors. D’aquí que l’estratègia de l’ajuntament és perfecte. Davant la por, agreujada pel temor del terrorisme d’arrel islamista, l’ajuntament ofereix autoritat i ferma disciplina com a millor garantia per la seguretat dels veïns. D’aquí a demanar el vot només hi ha un pas. L’associació és perfecta i ben segur que dóna bons resultats. Però el que l’ajuntament no explica és que en àrab una madrassa és qualsevol institució educativa, ja sigui laica o religiosa, ja sigui islàmica o vinculada a qualsevol altra religió. Una madrassa no és cap perill per la societat catalana, més aviat és un dret que tenen els musulmans de rebre la formació religiosa que els reconeix la llei de 1992 sobre la salvaguarda del culte islàmic en el nostre país.

El que sí és un problema, especialment que afecta la dignitat dels catalans musulmans, és que no poden rebre la formació religiosa a la qual tenen dret en les mateixes condicions que altres confessions religioses. La consciència d’aquesta indignitat pot alimentar actituds ressentides a partir de la qual s’alimenten odis i rebuig social. Això sí que és un problema.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada