dijous, 5 de març de 2015

Ciutadans i Podemos, més enllà del present

Els experts en anàlisi de societats complexes expliquen que hi ha esdeveniments històrics que semblen repetir-se. Des de sempre hi hagut pensadors que han proposat que la civilització avança per cicles. Existeix una concepció del temps que no és lineal, sinó cíclica. Així es pensava en l'Antic Egipte, les religions dhármiques o els pitagòrics i els estoics entre els grecs. Els antics grecs també creien en una concepció cíclica de les formes de govern, en què cada règim necessàriament adopta cíclicament les següents formes: aristocràcia, democràcia i monarquia eren els règims sans; o oligarquia, demagògia i tirania en els corruptes. Si bé és possible que la història progressi per cicles repetitius, poden tenir raó els analistes de les societats complexes en pensar que en la història hi ha uns models d’organització del sistema polític que es repeteixen.

Tota aquesta llarga reflexió em permet introduir una reflexió sobre un aspecte de l’espectre polític del nostre país. Des de fa uns anys s’ha anat consolidant uns partits polítics que pretenen atraure vots emprant nous llenguatges simbòlics i estratègies polítiques de caire populista. Trobo que formacions com Podemos i Ciutadans formen part d’aquesta categoria. La seva anàlisi del moment polític, el seu llenguatge i món simbòlic, així com les seves propostes poden semblar noves però evoquen models polítics presents en la nostra societat en els anys 30 del segle passat. És una hipòtesi que formulo per ser contrastada amb més cura: trobo similituds entre Ciutadans i l’univers polític representat per la Falange de José Antonio Primo de Rivera; com poden establir-se analogies entre Podemos i les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) de Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo. Sense endinsar-se en la lògica del feixisme dels anys 30 del segle passat de Falange i JONS, Ciutadans i Podemos coincideixen amb aquelles formacions en la seva reivindicació d'un estat on els treballadors siguin la seva referència fonamental, una defensa i enfortiment de la unitat d’Espanya combinat amb un misticisme entorn de la joventut, dels treballadors, el control dels bens dels rics i una crítica general al sistema polític. Només em queda per contrastar si el relat de Podemos pot tenir també analogies amb el fet per Lerroux, especialment amb allò que fa referència a Catalunya i al catalanisme. Caldrà explorar aquesta possibilitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada