dijous, 12 de març de 2015

Identitat plena de tons

En molts països d’Europa hi ha un problema d’identitat que es manifesta en un dèbil sentiment de pertinença i, en molts casos, de baixa identificació amb el que es pot considerar el conjunt de trets que defineixen la ciutadania europea. Aquesta situació  també es dóna a casa nostra. Un treball d’investigació fet pels professors Xavier Martínez Celorrio i Anton Martin Saldo que es publicarà properament, confirma el baix grau de pertinença i identificació entre els joves immigrants o fills d’immigrants a Catalunya i, de forma més, específica en la demarcació barcelonina. Mentre es constata aquesta realitat a tot Europa, els nous populisme afirmen que la identitat europea està greu amenaçada per la influència de la nova immigració i, en concret, per la presència de l’Islam.

El paroxisme arriba a extrems com que en alguns països, per exemple, es qüestiona el fet de que en les seleccions de futbol nacionals hi hagi molts jugadors negres o d’aspecte magrebí. El que no comprenen aquestes veus crítiques és que el panorama social d’Europa ha canviat en els darrers anys. Avui ser europeu no va lligat a tenir la pell blanca i ser religiosament cristià. Hi ha una nova realitat plural i diversa que interacciona en la societat per anar definint una nova realitat de ciutadania. Així, com deia fa temps Tahar ben Jelloun en un excel·lent article, Europa té una identitat formada per diferents tons. La nova identitat europea avança en la història i es redefineix en un context que és del tot canviant perquè, en aquesta realitat transformada, hi ha persones que són diferents.


En el fons, en tota reflexió sobre la identitat, existeix una aproximació ètica. Ja que conviure en aquesta realitat transformada i plural, comporta un reconeixement i una acceptació de l’altra tal com és. Tota reflexió sobre la identitat té aquest punt ètic de partida: el respecte vers l’altra està col·locat al centre de la convivència. Reivindicar una identitat europea tancada, insensible a la diversitat de tons d’identitat que es donen a Europa és oblidar-se del principi ètic de la igualtat, respecte i empatia amb l’altre, el diferent. Els nous populismes no són ètics perquè, en la mesura que proposen tancar la societat europea a aquesta nova realitat, reivindiquen una identitat orientada al passat, però no a la convivència en el present. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada