divendres, 20 de març de 2015

Sàbat

El sàbat (dissabte) és la celebració més important del calendari jueu, fins i tot més que el Yom Kippur (el Dia d'Expiació). El dissabte és el setè dia de la setmana en el còmput hebreu. És un dia de festa, oració, commemoració i observança, i de descans. Comença a la posta de sol del divendres i acaba una estona després de la posta de sol del dissabte (quan tres estrelles són visibles al cel, d'acord amb la tradició)–aquesta prolongació del sàbat té per propòsit donar un marge per assegurar-se que hom no viola la mitsvà (manament) d'observar el sàbat acabant-lo abans de temps. La commemoració es refereix d'una banda a la creació de l'univers per part de Déu, que va descansar (o, més correctament, finalitzar la seva tasca) en sàbat, i d'altra banda, a l'alliberament dels esclaus israelites d'Egipte.

Per als jueus ortodoxos, durant el sàbat no es pot encendre foc, ni encendre aparells elèctrics, inclosos els petits electrodomèstics, no es poden agafar ascensors o parlar per telèfon, no es pot conduir, cuinar o escriure. De forma genèrica, està prohibida qualsevol activitat. En el Talmud, en el tractat «Shabat», capítol 7, mishná 2, té una llista de les 39 categories d'activitats prohibides en sàbat. Aquestes van ser establertes poc temps abans de l'aparició del cristianisme. Aquestes es deriven dels diferents tipus de treball que eren necessaris per construir el Tabernácle, coneguts com Avot melajá. Val a dir que les cases de gent estrictament observant de vegades estan preparades amb diversos enginys i aparells per no haver de trencar les regles d'observança, com per exemple l'ús de temporitzadors per encendre i apagar llums i calefacció, o engegar la televisió i sintonitzar-la al canal preferit el divendres a la tarda per la resta del cap de setmana. També hi ha ascensors que estan preparats per funcionar i parar-se en cada planta segons una programació que deixa en marxa el divendres.

La celebració del dissabte comença la tarda de divendres a la sinagoga amb un servei religiós. Després, a casa, la dona encén dues espelmes, posa la taula amb unes estovalles blanc sobre el qual col·loca dos pans trenats, que seran beneïts com a signe d'inici del sàbat a l'entorn de la llar. El cap de família recita el kidush, oració amb la qual beneeix una copa de vi a la nit del divendres. En el matí de dissabte i al vespre hi ha serveis religiosos a la sinagoga. Altres maneres d'honrar el s’abat és menjant i vestint d'una manera correcta i agradable. Es sol menjar peix, així com carn en els menjars de sàbat i menjar calent (que s'ha deixat escalfant des d'abans del sàbat segons les lleis apropiades). S'acostuma menjar tres àpats en el sàbat. Per complir amb aquest precepte es prepara un menjar lleuger anomenat seuda shelishit (tercer menjar) en hebreu o bé shalosh seudos en jiddisch. Per dinar del dissabte és tradicional menjar una mena d'estofat que es diu txólent. En els àpats de sàbat s'acostuma a cantar cançons tradicionals anomenades zemirot, així com cançons jasídiques.


El sàbat acaba amb la havdalá («separació»), que és una oració que indica el final del dia sagrat i l'inici dels dies profans i que es fa a la nit del dissabte. La havdalá es recita després d'haver acabat el sàbat dissabte a la nit. Així mateix es recita sobre vi i es beneeixen espècies (comunament canyella o clau), així com una espelma. És interessant la reflexió d’Erich Fromm sobre el sàbat “El sàbat és un dia d'alegria, perquè aquest dia l'individu és plenament ell mateix. Per això el Talmud entén al sàbat com l'anticipació del temps messiànic i, alhora messiànic el sàbat interminable: el dia en què la propietat, els diners i l'aflicció i la tristesa no tenen cabuda; un dia en què és abolit el temps, i només domina l'ésser pur espiritual. El seu predecessor històric, el shapatu babilònic, va ser un dia de tristesa i de por. El diumenge modern és un dia pel consum i per fugir de si mateix”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada