El sou dels polítics

La proximitat de les eleccions municipals estimulen les ocurrències. Algunes, només són reiteracions de coses dites en altres ocasions i en altres temps. Un d’aquests acudits és la qüestió dels salaris en les corporacions locals. Fins hi tot s’ha fet una llei on es regulen els sous dels regidors. Però alguns aspirants a ocupar una plaça d’alcalde proposen anar més enllà de la llei i postulen, com a mesura exemplar, una important reducció dels sous. Consideren que alcaldes i regidors, en un moment de crisis, no han de percebre unes retribucions que poden ser considerades desproporcionades per part de la ciutadania. Un aspirant a l’alcaldia de Barcelona ha arribat a proposar que els regidors i els alts càrrecs directius de l’ajuntament no cobrin més de 2.200 euros nets mensuals.

Opino que sobre el tema salarial s‘acostuma fer molta demagògia perquè aquest tema té força acceptació popular. És normal que els ciutadans, davant la notòria corrupció d’alguns càrrecs electes, malfiï de tot el que tingui a veure sobre els  salaris públics. Però cal combatre aquesta demagògia amb arguments més sòlids que els proposats pels partidaris de les reduccions salarials. Els ciutadans hem d’exigir que els polítics i directius públics estiguin ben pagats. La raó és molt simple. Si els nivells salarials són baixos el servei públic serà poc atractiu per les persones amb talent. Aquestes sempre estaran més temptades per les ofertes del mercat privat que el públic. En aquestes condicions, el servei públic només serà atractiu per persones mediocres, arribistes del tres al quatre o individus que s’arrosseguen per la política sense més perspectiva que l’adulació al superior per sobreviure.

Personalment, desitjo que la meva ciutat estigui governada i dirigida per persones ben capacitades per afrontar-ne la seva gestió. Els problemes a resoldre són complexos i els seus efectes condicionen el futur econòmic de la ciutat, la seva convivència i desenvolupament. Per això, els polítics locals, a més de mostrar una clara vocació al servei públic han de trobar atractiva econòmicament la seva dedicació. En aquest sentit, és important afinar més en els processos de selecció dels candidats en les llistes electorals. No està de més que les formacions polítiques canvien el seu sistema d’elecció de candidats a fi de triar persones amb vocació de servei públic. Tampoc estaria de més, a fi d’evitar abusos en l’ús dels recursos públics establir un sistema eficaç de control, transparència i rendició de comptes. A fi de fer possible que els ciutadans percebin que els seus regidors s’han guanyat el sou i que, en lloc de preocupar-se i actuar a favor del bé comú, s’entretenen jugant al Candy Crash.