dimarts, 17 de març de 2015

Retrobar l’ànima d’Europa



Europa: retroba la teva ànima. Aquesta expressió, o similars, es repeteixen freqüentment. Crec recordar que fou Jacques Delors qui feu per primer cop aquesta imprecació. Europa necessita retrobar la seva ànima per ser ella mateixa. Aquesta invocació fou el centre del col·loqui organitzat per la Fundació Joan Maragall i l’Abadia de Montserrat per commemorar els 50 anys de la revista Questions de Vida Cristiana. Al final de la trobada en Francesc Torralba sintetitzà perfectament les principals conclusions dels debats i de les conferències de Gabriel Magalhães, Jaume Casals i Josep Maria Esquirol. La riquesa de les reflexions ha permès identificar el que són la identitat de les societats europees i la matriu de les seves tradicions, així com allò que no es vol ser.

L’expressió retrobar l’ànima ha d’interpretar-se de manera proposicional. És un convit a reflexionar sobre els elements definitoris comuns que es troben a les arts, la literatura, la música, l’arquitectura, el cinema i altres manifestacions culturals. Aquesta ànima desitjada ha de transmetre els valors que aporten identitat i serveixen per identificar a una civilització forjada en un temps on la memòria s’esvaeix. Però l’afirmació d’aquesta  singularitat de l’ànima europea no és una afirmació d’una comprensió estàtica d’aquests signes d’identitat. La mateixa història europea mostra com la seva identitat s’ha fet i refet a partir del diàleg entre diferents visions del món, creences i religions. L’horitzó comú era conviure des de la cultura dialogal i superar les dures confrontacions que sovintejaven en el continent.

Ara, alhora de retrobar aquesta ànima cal recuperar aquesta sentit de diàleg que ha tenyit d’esperança les societats europees. En el context actual, la identitat europea es teixeix a partir d’unes societats plurals on les tradicions majoritàries es troben coexistint amb noves cultures que han vingut a Europa des d’altres indrets del món. El repte actual és saber tornar a sentir-se partícips d’una civilització que, sense renunciar als seus trets definitoris sorgits de les tradicions greco-romanes i judeocristianes, sense menystenir el rastre deixat per la cultura musulmana antiga, avui s’enriqueix d’altres mirades sobre els significants que donen significació a la vida dels europees. Els europees hem d’obrir-nos a l’encontre de la diversitat cultural de les nostres societats amb la voluntat de refer aquesta ànima enfront de l’atracció que el modern nihilisme ofereix. No podem defugir aquest diàleg.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada