Amb gran soroll mediàtic s’ha presentat el pacte
entre PSOE i Ciudadanos per la investidura i més enllà. L’acord és una llarga
llista de pactes que comporten modificacions legislatives de diferent magnitud
i cargues pressupostàries. Fantàstic. Després de molts dies de suposicions i incògnites
els dos partits que res reclamen de centre però mirant en direccions oposades s’han
posat d’acord. Increïble. Perquè, fins fa quatre dies, semblaven estar instal·lats
en la confrontació desencarnada. Però de sobte, per l’art de l’encantament, que
correspon al genuí birlibirloque castellà, tots els antagonismes s’han fos i
els principis s’han reciclat.
De les mútues desqualificacions s’ha passat a la
bona ventura de l’elogi de l’acord. Aquest sorprenent canvi d’actitud m’ha
recordat al genial acudit de Groucho Marx “aquests
són els meus principis, però si no li agraden en tinc uns altres”. Lamentable.
L’escenificació feta pel PSOE i Ciutadanos sobre un acord ampli que no podrà aplicar-se,
tant perquè l’aritmètica parlamentària no permetrà fer govern com perquè alguns
dels acords exigeix una majoria qualificada que tampoc es tindria. Al final,
tornarem a estar on estàvem i unes noves eleccions serà l’única sortida
raonable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada