dimecres, 24 de febrer de 2016

Acord per l’art de l’encanteri

Amb gran soroll mediàtic s’ha presentat el pacte entre PSOE i Ciudadanos per la investidura i més enllà. L’acord és una llarga llista de pactes que comporten modificacions legislatives de diferent magnitud i cargues pressupostàries. Fantàstic. Després de molts dies de suposicions i incògnites els dos partits que res reclamen de centre però mirant en direccions oposades s’han posat d’acord. Increïble. Perquè, fins fa quatre dies, semblaven estar instal·lats en la confrontació desencarnada. Però de sobte, per l’art de l’encantament, que correspon al genuí birlibirloque castellà, tots els antagonismes s’han fos i els principis s’han reciclat.

De les mútues desqualificacions s’ha passat a la bona ventura de l’elogi de l’acord. Aquest sorprenent canvi d’actitud m’ha recordat al genial acudit de Groucho Marx “aquests són els meus principis, però si no li agraden en tinc uns altres”. Lamentable. L’escenificació feta pel PSOE i Ciutadanos sobre un acord ampli que no podrà aplicar-se, tant perquè l’aritmètica parlamentària no permetrà fer govern com perquè alguns dels acords exigeix una majoria qualificada que tampoc es tindria. Al final, tornarem a estar on estàvem i unes noves eleccions serà l’única sortida raonable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada