dimarts, 2 de febrer de 2016

Antecedents de l’Islam 2. La resistència jueva als romans

La derrota de Jerusalem i la destrucció total del Temple, primer, i la total rendició d'Israel als romans l’any 73 amb la caiguda de la fortalesa de Masada serà un dur cops pels jueus i per les primeres comunitats que encara estaven a Jerusalem. La reflexió sobre aquesta experiència comportarà una profunda transformació del judaisme i també del cristianisme primitiu. Què passà amb el cristianisme? Als ulls dels cristians, aquesta pèrdua estimulà una relectura de l'experiència creient i, de manera especial, comprendre que era necessari formular una nova aliança que, ja no passava per l’exclusivitat de Déu amb els israelites: naixia una nova aliança entre Déu i tot la humanitat. Així, les comunitats cristianes fundades pels apòstols predicaven aquesta nova aliança que es presentava com a l'acompliment de la història d'Israel.


Què passa amb jueus no cristians? Els somni nacionalista jueu alimentat per revoltes anteriors havia estat esclafat pels romans i el símbol de la seva fe, el Temple, enrunat i els seus sacerdots morts o exiliats. Al seu desànim pel moment, els jueus veien amb preocupació les adhesions que els cristians anaven aconseguien entre els mateixos jueus. El judaisme havia quedat reduït a petits grups que seguien amb el culte com podien i, alguns alimentaven una nova revolta política contra els romans. Aquesta segon revolta començà l'any 132 a Judea després de petites revoltes en anys anteriors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada