dimecres, 3 de febrer de 2016

Antecedents de l’Islam 3. Noves revoltes dels jueus

L'any 113, l’emperador Trajà inicià una campanya militar contra l'Imperi Part. Necessitava conquerir-lo per arribar sense problemes a l'Índia, com Alexandre Magne. Per aquest motiu mobilitzà les legions desplegades en tot l'Imperi, deixant indefenses les ciutats conquerides del nord d'Àfrica i altres llocs. Per garantir les seves línies de comunicació i avituallament prengué vàries decisions estratègiques. En primer lloc, conquerí el regne dels nabateus per neutralitzar la ciutat de Palmira i fer-la servir com a base per l'atac, i, en segon lloc, donada la història d'aixecaments de la província de Judea, prengué una sèrie de mesures contra els jueus. Totes eren mesures repressives i de contenció. Entre les decisions més dures estaven la prohibició d’estudiar la Torà i l'observança del precepte del Sàbat. Aquestes mesures causaren indignació i neguit en la població jueva, tant dins com fora del territori de Judea. 

 L'any 115, l'exèrcit romà inicià la seva ofensiva contra els parts. Els seus èxits militars foren notables. És conquerí tota la Mesopotàmia, incloses les ciutats de Babilònia i Susa, indrets amb rellevants colònies jueves que tenien importants centres d’estudis hebreus. Aquestes comunitats, coneixedores de les persecucions que els seus savis patien a Judea, i valorant que vivien en un marc de llibertat religiosa des de feia 600 anys gràcies a la tolerància dels perses, decidiren combatre legions romanes i donar suport als parts. En sentit oposat, les comunitats gregues de Cirenaica (Líbia) i Xipre atacaren els seus barris jueus argumentant que aquests havien donat suport als perses. Les comunitats jueves, perceberen que estaven atacades des de molts fronts i per defensar-se organitzaren, primer la seva defensa i, després, passaren a atacar, on podien, els seus conciutadans grecs. 

 En concret, els jueus de Cirene, capital de la província romana de Cirenaica, liderats per un tal Lluc, atacaren els barris grecs, destruïren nombrosos temples dedicats a déus pagans i causaren nombrosos morts. El moviment de revolta liderat per Lluc es dirigir després a Alexandria on incendià varis barris, arrasaren els temples pagans i destrossaren la tomba de Gneu Pompeu Magne. L’emperador Trajà envià més tropes sota el comandament del prefecte del pretori Quint Marci Turbo a Egipte i Cirenaica. Aquest aconseguí pacificar aquestes províncies l’any 117 i, com a mesura de represàlia, expropià els béns i les propietats de les comunitats jueves a fi de reconstruir les ciutats i els danys causats per l'aixecament. Els romans havien guanyat momentàniament, però el clima de revolta seguia viu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada