divendres, 12 de febrer de 2016

Glosses per la vida quotidiana

Anunciar la felicitat als demés és cridar-los a l’esperança, però també és una responsabilitat per nosaltres. Seran feliços si nosaltres ens comprometem a que ho siguin. L'esperança és una certes que reclama el nostre testimoniatge al seu favor.. "Feliços els qui ploren: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats" (Mt 5,4.6) 

Hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i revisar si som hipòcrites alhora de practicar una religió. Hem de mirar si estem atrapats en el formalisme religiós que ens tapa el que es fonamental: l'amor de Déu i l'amor al proïsme. la misericòrdia als demés i tenir conreada la vida interior. “Hipòcrites. Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dóna és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans. Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes” (Mc 4,6-8)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada