dimecres, 17 de febrer de 2016

Antecedent de l’Islam 11. Natzarens, una secta de jueus cristians

Els natzarens, ètnicament són considerats com jueus i empren de llengua aramea com els hebreus. Es sap de la seva existència per diverses fonts. Epifani de Salamina esmenta l’existència d’una secta de cristians judaïtzants a Síria. Se’ls diferencia del nom que els jueus donaven a tots els cristians que els identificaven com a natzarens. L’adopció del nom natzarens es per recordar l’origen jueu d’aquest grup. Alguns autors també els anomenen judeonatzarens. Són jueus messiànics inicialment seguidors dels apòstols de Jesús que veuen en la revelació judeocristiana una manera de realitzar el seu somni polític i religiós. Aquest doctrina es desenvolupà durant l’exili d’aquest grup de cristians a Síria després de la destrucció del temple l’any 70.

El natzarens es consideren ells mateixos com a veritables jueus i, a la vegada, com els únics veritables seguidors de Jesús. Com a jueus, guarden escrupolosament els costums ancestrals i la llei continguda en les sagrades escriptures de la Torà. Veneren el Temple, tot i que en aquells moments estava destruït i el consideren com el lloc sagrat per excel·lència, i es consideren ètnicament jueus, poble que consideren escollit per Déu. Però estaven en desacord amb els fariseus que donen origen a l’escola rabínica bàsicament perquè reconeixen a Jesús el Messies anunciat per les Escriptures que ha vingut per alliberar la terra santa, restaurar el regne i la veritable fe i el veritable culte del temple. Estaven convençuts que havien de salvar el món. El Messies havia injustament condemnat, però no havia estat executat perquè Déu, miraculosament, l’havia enlairat al cel des d’on a tornar a dirigir el combat final per concloure la seva missió que és l’adveniment del "Regne de Déu a la terra." Consideren els altres jueus com infidels castigats per Déu. Posen com a prova d’això la derrota de les seves revoltes, la dura repressió dels romans i la destrucció del Temple.


També es consideren com vertaders cristians a diferencia dels que varen seguir als apòstols. No creuen que Jesús morí a la creu, simplement com que era diví Déu el cridà al cel des d’on a de retornar. Per tant, neguen que Jesús re ressuscités  d'entre els morts. L'evangeli de la seva litúrgia era l'evangeli de Mateu escrit en arameu tal com els judeocristians i l'Església d'Orient assiri-caldea en l’actualitat. No obstant això, els natzarens van retocar aquest evangeli per tal d’adaptar-lo a les seves creences doncs, ni en aquest ni el fet servir pels judeocristians, s'espera un Messies que retorni per acabar la feina que no havia estat capaç de fer, en el seu moment, degut a l'oposició del poder religiós del temple. Aquest feina era la reconstrucció del temple, la direcció dels exèrcits formats pels veritables creients, els elegits, per derrotar a les forces del mal i definitivament establir el regne de la justícia i la felicitat a la terra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada