dilluns, 22 de febrer de 2016

Exercir de forma responsable el dret de vaga

Barcelona ha estat avui un ciutat immersa en els caos per la vaga dels treballadors del metro. Els ciutadans han vist reduïda notablement la seva capacitat de desplaçament per anar als seus centre de treball o d’estudi. Novament s’ha produït una situació que evidencia la col·lisió d’interessos, tots molts legítims, però que exercits arbitràriament generen un conflicte social. Ningú negarà el valor democràtic del dret de vaga. Gràcies a l’exercici d’aquest dret, molts treballadors han assolit importants millores socials i la societat ha esdevingut més justa. En moltes ocasions, el dret de vaga s’ha exercit de forma responsable en situacions extremes com únic recurs per aconseguir la justícia social negada per alguna de les parts després d’esgotar altres vies de solució del conflicte social.

Quan s’exerceix el dret de vaga s’afecta, amb major o menor intensitat, segons cada cas,  altres drets socials. Avui, és evident que la vaga dels treballadors del metro de Barcelona han afectat un dret social: el de la mobilitat. Aquest dret és nou i és propi de les societats modernes, especialment de les grans conurbacions urbanes. Entorn a aquest vaga apareixen alguns elements que introdueixen una perspectiva nova a l’anàlisi d’aquest dret social. En primer lloc, els actors del conflicte són ben singulars. Els protagonistes de la vaga son treballadors públics i els damnificats directes són els ciutadans que, a través dels seus impostos financen la prestació del servei i les nòmines dels vaguistes. Situació ben curiosa. Una altra dimensió del conflicte convida a analitzar, vist el cost que provoca la vaga, la proporcionalitat entre el problema a dirimir i els efectes de l’actitud dels treballadors.

Un altre fet particular d’aquest conflicte és del fet que les parts enfrontades representen interessos diferents dins del sector públic, tot i que uns d’ells, les autoritats, estan obligades a defensar un interès general que sempre a de prevaldre per damunt dels particulars i parcials dels vaguistes. És a dir, les justes vindicacions dels vaguistes s’han de contrastar amb les limitacions que poden tenir les autoritats alhora d’acceptar-los en funció de l’interès general Finalment, el cost d’oportunitat és un paràmetre que també intervé en l’anàlisi d’aquesta vaga. Especialment pels efectes que pot provocar en el desenvolupament econòmic de l’àrea metropolitana barcelonina si pertorba profundament alguns dels esdeveniments que es donen a la ciutat. Tots aquests factors fan de la vaga del metro de l’àrea metropolitana barcelonina un conflicte especial que mereix ser analitzat amb una comprensió diferent del tradicional enfoc de defensa del dret de vaga. Pot ser, si bé no es pot renunciar mai al dret de vaga, perquè és un pilar bàsic de tota societat democràtica, el que si que es pot discutir a fons i regular d’una altra manera és el seu exercici més coherent a les noves realitats socials i a les sensibilitats de la ciutadania.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada