Estimar és actuar a favor d’aconseguir la justícia pels demés. Estimar no és cap abstracció, sinó un compromís de misericòrdia desinteressada perquè tothom sigui considerat i tractat amb dignitat. “Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure?¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir?¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't? El rei els respondrà: Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu. Que passeu un bon dilluns” (Mt 25,37-40)
Pregar no és repetir i repetir paraules o fer rituals formals, sense cor ni ànima. La pregària és obrir el cor al que està fora de nosaltres i aporta el sentit transcendent de la vida. És buidar-se i deixar-se penetrar per aquest sentit que infon vida i ens anima a estimar. “Vosaltres, pregueu així: Pare nostre del cel, santifica el teu nom, vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel. Dóna'ns avui el nostre pa de cada dia; perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; no permetis que caiguem en la temptació, allibera'ns del mal. Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres” (M7t 6,9-15)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada