dimecres, 15 de juny de 2016

De la Meca a la Mega

A la fi del mes de Ramadà molts musulmans pelegrinaran a la Meca per terra, mar o aire. Lluny queden els dies en que els peregrins del hajj es desplaçaven des de les grans capitals musulmanes del món a peu, en camell o carruatges tirats per cavalls. Els beduins, prou sabien quan era el moment àlgid del pelegrinatge perquè vivien dels ingressos proporcionats dels seus assalts a les correus de peregrins. Ara, en un molt globalitzat, els peregrins venen de tot arreu també amb mitjans molt més sofisticats. Uns tres milions de musulmans varen fer el pelegrinatge, hajj, marcat com a precepte obligatori a acomplir en el darrer mes del calendari musulmà. Uns cinc milions de musulmans feren la umrah, el pelegrinatge menor que pot fer-se durant gran part de l'any. Tots aquests desplaçaments són gestionats per empreses que es preocupen en traslladar els peregrins a la Meca i gestionar els oportuns visats amb les autoritats saudites. 

La ciutat de la Meca s’ha anat transformant a mida que anava massificant-se els peregrinatges. Abans del temps de Muhammad, els erudits afirmen que la Meca era un indret insignificant en un entorn presidit pel no res del desert. Després, amb l’islam, la Meca s’anà desenvolupant. Fins la meitat del segle XX la Meca era una ciutat petita, feta de cases de pedra que creaven un centre presidit per la gran Mesquita amb la Kaba al centre. En aquell temps, el perfil de la ciutat estava presidit per les cúpules otomanes de la Gran Mesquita i els seus minarets, i poca cosa mes. Avui, tot és diferent. Els visitants de la ciutat sagrada expliquen que els llocs venerats com a símbols de la presència terrenal de Muhammad han estat substituïts per grans centres comercials, enormes hotels i residències pels peregrins. En poc temps, la senzilla Meca ha passat a ser una mega ciutat orientada al peregrinatge. 

Una crònica del magazine del New York Times explica que tota aquesta transformació començà als any 70 del segle XX quan la riquesa generada per l'auge del petroli va dur monarques saudites per idear un pla ambiciós per reemplaçar estructures otomanes anteriors i ampliar la Gran Mesquita i el seu entorn amb una arquitectura d'estil àrab. El grup Binladen saudita invertí 26,6 bilions en l’ampliació de la Gran Mesquita a fi d’augmentar la seva capacitat i fer més còmode el seu ús a través de noves ales, àrees d'oració, escales mecàniques i centenars de quarts de bany. Abans de la seva mort en 2015, el rei Abdullah ordenà la instal·lació dels paraigües plegables més grans del món en les places de fora de la Gran Mesquita, per tal de protegir als fidels del sol abrasador mentre feien les oracions. El seu successor, el rei Salman, ha anunciat plans d’inversió per construir una carretera de circumval·lació, un metro i trens interurbans per satisfer els milions de fidels. Un consorci d’empreses espanyoles construeixen un AVE per enllaçar la Meca amb Media, obra costosíssima que encara no s’ha acabat pels nombrosos problemes tècnics. Si la fe mou muntanyes, el peregrins musulmans i els petrodòlars han transformat la Meca en un immens complex de fe i negocis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada