dimarts, 21 de juny del 2016

Calendari musulmà – II

La nota d’ahir sobre el calendari musulmà acabava amb la pregunta: ¿afavorí el calendari islàmic el procés de denominació política promoguda pel califa Umar?. Penso que sí, per què sinó ¿quin sentit tenia modificar la cronologia i el calendari fet servir des d’antic pels propis àrabs i els musulmans en un primer moment? L’expansió de l’islam promoguda pel califa Umar havia d’imposar un nou ordre polític a uns territoris que, fins aquells moments, havia tingut, a més d’autonomia política, els seus propis codis socials i culturals.

Per aconseguir consolidar la base del que més tard serà el gran imperi islàmica la dominació política musulmana imposà una nova manera de comptar el temps diferent a l’existent en els països dominants. El control del temps dels països conquerits era també una forma d’expressar el sotmetiment polític. Per si els països conquerits tenien encara algun dubte sobre el nou ordre polític imposat, els nous governadors musulmans els feien canviar la seva mesura del temps. Els conqueridors, no només modifiquen el calendari, sinó que introdueixen un cronologia que només s’entén des de la compressió religiosa. Aquest gest, el de fixar el comptador dels anys a zero i iniciar-lo de nou a partir d’un fet de profunda significació islàmica, l’Hègira, anul·lava tota memòria històrica dels països conquerits per les armes. La nova cronologia islàmica representava pels pobles conquerits un tornar a començar la pròpia història. Els temps històrics havien canviat. Donada la dispersió del territori, les modificacions en la gestió del temps s’implantaren progressivament.

La nova cronologia islàmica era un reconeixement clar que Muhammad representa un canvi del temps històric. Per això, l’esforç del primer islam és evidenciar que abans de Muhammad tot era temps d’infidels i de paganisme perquè estaven allunyats del Déu verdader revelat. Els conqueridors musulmans retornaven els pobles a Déu i amb ells naixia una nova època que enterrava el paganisme. Guiats per aquesta idea, el califat d’Umar utilitza el temps per demostrar l’inici d’un temps nou gràcies a Muhammad i al seu ensenyament. Es per això que, com que totes les coses fetes durant l’època anterior eren blasmades de paganisme, el mes intercalar era obra dels pagans i havia de ser eliminat. Aquesta decisió afectava, tant als propis musulmans que durant un temps també el feren servir, com els pobles conquerits que tenien calendaris lunisolars. No seria estrany que les alies 36-37 de la sura 9 poguessin ser una interpolació al text inicial de l’Alcorà incorporat en els moments en que el califa Umar  aplica el nou calendari. En la mateixa línia, hom pot sospitar que la referència de Muhammad a aquesta qüestió en el discurs de comiat a la muntanya Arafat poc abans de morir, podia ser llicència afegida en posterioritat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada