divendres, 17 de juny de 2016

Glosses per la vida quotidiana

En moltes ocasions, tenim la sensació que vivim moments difícils, plens d’incertes i tensions incomprensibles. Viem moltes  morts gratuïtes, fruit d’odis desfermats. En petita escala, les relacions personals o els àmbits socials poden estar contaminades per moments on són evidents la manca de respecte o de perdó. A gran escala, els conflictes generen violències que alteren la pau. El bé, l’amor als demés, estan afectats per una societat instal·lada en la negació de l’acolliment i el respecte all germà. “No torneu us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. Si algú et vol posar un plet per quedar-se el te vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dóna a tothom qui et demani”. (Mt 5, 38-42)

¿Com vivim?, ¿què fem, per què ho fem i què pretenem?. Ens hem de fer aquestes preguntes perquè la vida ens mostra cada dia situacions on resulten pertinents aquestes preguntes. Si tots som germans hem de cercar sempre el bé dels demés, perquè visquin amb la dignitat que els correspon com a fills de Déu i en amb una relació fraterna amb tothom. “Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics., Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu  fills del vostre Pare del cel; ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen ¿quina recompensa mereixeu?” (Mt 5,43-46)

Fer el bé, practicar la justícia, conrear la vida interior, pregar són comportaments de la vida cristiana. Cal procurar fer-los de forma continuada al llarg de la vida incorporats com una actitud normal a la forma de viure. El que no cal és fer-ne ostentació per conrear la coneixença dels demés. Aquestes actituds han de brollar de la intimitat del cor com un camí de perfecció personal i de coherència amb la creença. “Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà. (Mt 6,1-5)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada