diumenge, 19 de juny del 2016

La identitat sexual dins l’islam

La matança a Orlando ha obert de nou el debat social sobre com l'islam entén les reivindicacions del col·lectiu LGTB. Moltes comunitats musulmanes d'arreu del món han expressat la seva solidaritat clara i el seu suport inequívoc als drets cívics de gais, lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals, però les reaccions positives d'aquestes comunitats contrasten amb les dificultats que l'islam tradicionalista té amb assumir aquesta problemàtica. El lamentable succés d'Orlando serveix per aflorar la gran dificultat que les comunitats LGTB tenen de conviure en els països islàmics.

Dins del món musulmà tradicional existeix una gran prevenció al tema de la homosexualitat que es tradueix en mesures repressives i condemnatòries que poden arribar fins a la pena de mort. En quasi tots els països musulmans hi ha lleis que il·legalitzen i penalitzen la pràctica de relacions sexuals entre els mateix sexe. Aquests països sostenen que la religió islàmica és contrària a la homosexualitat perquè fou explícitament condemnada per l’Alcorà, sura 7:80-81 i per diversos hadits de Muhammad. No obstant, aquesta apel·lació doctrinal actitud contrasta, curiosament, amb la presència natural de l’homosexualitat en la pròpia tradició musulmana. La vida cultural d’arrel islàmica ha tingut diferents referents positius a les relacions sexuals entre persones del mateix sexe. Alguns exegetes musulmans consideren que la homosexualitat estava acceptada amb naturalitat en el món musulmà fins als començaments del segle XX. Llavors, la influència colonial i el sorgiment de les corrents integristes de l’islam, especialment el wahhabisme, convertiren la homosexualitat en un acte abominable i un delicte. La persecució dels homosexuals al món islàmic és molt recent. Durant les primeres dècades del segle XX, el Magrib en general fou un refugi pels homosexuals que fugien de la puritana Europa. El respecte per les diverses identitats sexuals que tenien alguns països àrabs els feren atractius per molts homosexuals que anaven a la recerca de llocs on no es sentissin perseguits. Al Marroc, l'homosexualitat és considerada un delicte tan sols des de l’any 1972.

Tot i que les comunitats musulmanes en països occidentals poden tenir una actitud més oberta davant les reivindicacions LGTB, encara són manifestes les reticències vers aquests col·lectius. En els darrers anys, han aparegut a occident associacions musulmanes de LGTB per defensar els seus drets i ajudar als musulmans perseguits en els països islàmics per defensar els drets d'aquest col·lectiu o per viure la seva sexualitat des d'altres identitats diferents del patró marcat pel cànon religiós. L’actitud majoritària de l’islam contra la homosexualitat ha generat una reacció en sentit contrari, molt grups LGTB es malfien de l'islam per la seva actitud contra ells. L'islam ha d'afrontar el debat que comporta la defensa dels drets civils d'aquests col·lectius de LGTB i revisar el seu discurs religiós sobre aquestes qüestions. Es evident que totes les religions han d'assumir que estan desfasades en relació a les vivències de la sexualitat moderna i a les noves formes de família. Algunes, tot i donar algun tímid pas, com la catòlica, encara es troben a molta distància d’incloure amb normalitat els creients que tinguin una identitat sexual diferent a la heterosexual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada