dissabte, 4 de juny de 2016

Glosses per la vida quotidiana

Les persones a més de raó, som esperit. També podríem dir-ho al revés. Gràcies a l’esperit la vida interior ens sosté i ajuda a percebre la profunditat de la vida. No tot ho podem reduir a la materialitat de l’existència o l’aparent exactitud de la raó; sempre se’ns escapa una dimensió que ens ajuda a comprendre i mantenir les nostres relacions amb els demés i amb nosaltres mateixos. La vida de l’esperit necessita ser conreada amb temps i dedicació. Raó i esperit dialoguen, com dialoguen fe i cultura. "L'Esperit que Déu ens ha donat, no és de covardia, sinó de fermes , d'amor i de seny" (2Tm 1,7)

¿Quins són els manaments que han de seguir els cristians? Ni són masses, ni excessivament complicats. Són fàcils d’entendre i de practicar. Després, en el temps, les persones han fet excessivament complicats aquests principis bàsics de la fe. Ells permeten fer el bé, practicar la justícia i treballar per fer un món millor. “¿Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?. Jesús respongué. “El primer és aquest. “Escolta Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tot l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces” El segon es: “Estima els altres com a tu mateix”. No hi cap altre manament més gran que aquests” (Mt 12,28-31)


L’amor és la força que ens anima a viure. L’estimació desinteressada, gratuïta, plena de sol·licitud pels demés dóna sentit a la vida. No és un amor que busca el propi benefici o reconeixement en l’art d’estimar. Es tracta d’una amor misericordiós que acull a l’altra tal com és. Estimem sense mesura ni condicions. És un amor que procura fer el màxim bé sense jutjar. “Si algú té set que vingui a mi i que begui, i naixeran rius d’aigua de l’interior del qui creu en mi”. (Jn 7,37-38)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada