Les
persones a més de raó, som esperit. També podríem dir-ho al revés. Gràcies a l’esperit
la vida interior ens sosté i ajuda a percebre la profunditat de la vida. No tot
ho podem reduir a la materialitat de l’existència o l’aparent exactitud de la
raó; sempre se’ns escapa una dimensió que ens ajuda a comprendre i mantenir les
nostres relacions amb els demés i amb nosaltres mateixos. La vida de l’esperit
necessita ser conreada amb temps i dedicació. Raó i esperit dialoguen, com
dialoguen fe i cultura. "L'Esperit que Déu ens ha donat, no és de
covardia, sinó de fermes , d'amor i de seny" (2Tm 1,7)
¿Quins
són els manaments que han de seguir els cristians? Ni són masses, ni
excessivament complicats. Són fàcils d’entendre i de practicar. Després, en el
temps, les persones han fet excessivament complicats aquests principis bàsics
de la fe. Ells permeten fer el bé, practicar la justícia i treballar per fer un
món millor. “¿Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?. Jesús
respongué. “El primer és aquest. “Escolta Israel: El Senyor és el nostre Déu,
el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tot
l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces” El segon es: “Estima els
altres com a tu mateix”. No hi cap altre manament més gran que aquests” (Mt
12,28-31)
L’amor
és la força que ens anima a viure. L’estimació desinteressada, gratuïta, plena
de sol·licitud pels demés dóna sentit a la vida. No és un amor que busca el
propi benefici o reconeixement en l’art d’estimar. Es tracta d’una amor
misericordiós que acull a l’altra tal com és. Estimem sense mesura ni
condicions. És un amor que procura fer el màxim bé sense jutjar. “Si algú té
set que vingui a mi i que begui, i naixeran rius d’aigua de l’interior del qui
creu en mi”. (Jn 7,37-38)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada