divendres, 10 de juny de 2016

Glosses per la vida quotidiana

Viure és estimar. Estimant, vivim. L’amor és el camí a la felicitat. Gràcies a l’amor descobrim que la vida ens transcendeix. Serem feliços si procurem la felicitat dels demés. La vida esdevé alegre si sortim de les aparents tranquil·les seguretats personals i ens situem a l’encontre de les altres persones, especialment aquelles que creuen que no hi ha motius d’esperança o que la injustícia els angoixa o els manlleva la felicitat. Estimar-los vol dir també lluitar a favor de retornar-los l’esperança, restituint-los la dignitat negada i fent-los els destinataris de la igualtat i la justícia social. “Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia en que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells”. (Mt 5, 5-10)

Cal saber testimoniar que és possible un vida diferent on tothom visqui a partir de la fraternitat. És un anunci i una pràctica. La nostra vocació és aportar llum en el nostre entorn de que són possibles unes relacions humanes diferents. On l’amor entre les persones i la seva estimació pel que són, i no pel que tenen o representen és la gran regla d’or. “Quan algú encen un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alta, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent” Mt 5,13-14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada