dimecres, 22 de juny de 2016

Calendari musulmà – III

El mes del nou calendari lunar musulmà comença amb el primer albirament de lluna per ulls musulmans, tal com estableix la legislació islàmica. La determinació de l’inici del mes no pot fer-se per càlculs astronòmics tal com es fa en el calendari gregorià. D'acord amb aquest ordenament un mes no tindrà més de trenta dies. Si bé el moment de l'aparició de l'anomenada lluna nova és perfectament calculable, el començament del mes islàmic no ho és perquè està condicionat a l'albirament com a condició necessària i suficient per a decretar el canvi de mes, un cop esgotat el dia 29 del que s'acaba. La determinació de l’inici del mes és inestable perquè la circumstància de l’albirament està associada a diversos fets molt variables com són: les condicions atmosfèriques; l'edat de la lluna en la tarda del dia 29 del mes; la proximitat de la lluna al sol en el moment de la posta de Sol; l'interval de temps entre la posta de sol i la de la lluna; el grau de nitidesa alhora de realitzar l'observació; l'orografia de la zona d'observació; l'ús de mitjans òptics, com telescopis o altres; i la perícia visual dels observadors si no s'usen mitjans òptics sofisticats. Per totes aquestes raons resulta que l’inici del mateix mes en diversos països musulmans pot començar en moments diferents.

Aquest  mètode primitiu de fixar l'inici del mes és inapropiat per realitzar previsions, anticipar esdeveniments o organitzar les agendes amb antelació. Això, que de manera genèrica ja és peculiar en relació a la planificació, resulta encara més molest quan cada en país realitza la seva pròpia visualització individual mensual donant origen a una gran varietat de calendaris molt difícils de coordinar. Davant l'important grau de variabilitat en poder fixar l'inici del mes islàmic des de l’interior de l’islam hi ha hagut intents de reconduir el seu calendari cap a criteris astronòmics de tal manera que tots els musulmans tinguessin un calendari comú, amb les facilitats que tenen els països que utilitzen com a referència el calendari gregorià. No ha estat possible per les nombroses resistències a realitzar el càlcul astronòmic per considerar-lo no prescrit a l’Alcorà.

La majoria de teòlegs s'oposen a introduir l'astronomia en el calendari musulmà, la única transigència admeses és que cada mes no pot tenir menys de 29 dies ni més de 30. L'argument teològic de tal oposició és que, si adoptessin el calendari astronòmic, no podrien seguir la literalitat de les recomanacions de Muhammad de observar la lluna nova per iniciar el mes de Ramadà i el preceptiu dejuni, sawm. Així es diu clarament en l’Alcorà “quan hagi vist, algú de vosaltres, la lluna nova del principi d’aquest mes (es refereix al mes de Ramadà) comenceu el dejuni” (2:185). Hi ha vars hadits on s’explica que esmenten quan ha de començar el dejuni. Es diu que quan els primers musulmans van preguntar a Muhammad quan havien de començar el dejuni del mes de Ramadà la seva resposta va ser: iniciar el dejuni amb l’albirament del naixement de la nova lluna durant la nit del dia 29 del mes i acabar-lo amb l'aparició de la nova lluna plena del mes següent, Shawwal. Les fonts estan en els hadits recopilats per shaih Muslim com el 2364 i altres, els recollits per al Tirmidhi com el 697 i similars o els de abu Dawood  el 2319 i altres. En el cas de ser visible el naixement de la nova lluna, llavors, va dir Muhammad, comptar 30 dies. Tot i l’obstinació teològica per modificar el calendari, la majoria de països musulmans, per tal de poder-se coordinar amb els països que segueixen el calendari gregorià, han adoptat la solució pragmàtica de reservar el calendari musulmà per les festes religiosa i seguir l’altre calendari ordenar la vida quotidiana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada