divendres, 10 de febrer de 2017

Glosses per la vida quotidiana

Es diu que el cristians som la sal i la llum del món. La paràbola és una bona evocació del que hem de ser els cristians. Les imatges que evoquen la sal i llum permeten explicar el sentit pràctic d’una fe que sosté l’experiència creient. Ser sal i llum és estar en el món estimant als altres. La vocació dels creients és transformar el món per tal que la pau i la justícia es donin la ma. No podem defugir aquestes responsabilitats. “Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis que són germans teus. Llavors brillarà com l'alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. Tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda la glòria del Senyor.” (Is 58, 7-8)

La fe no pot reduir-se al compliment d’uns preceptes que regulen, i a voltes ofeguen, la llibertat humana. La relació de les persones amb Déu no és l’acompliment d’uns rituals o uns preceptes reguladores del comportament. La fe és amor als altres, és compartir la taula amb qui té fam i vestir al despullat. Perquè en cada un d’aquests actes es fa evident i s’experimenta la presència del Déu que és amor. “Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes” (Mt 7,13)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada