dimecres, 8 de febrer de 2017

Les guerres de la Ridda

L'any 632 morí Muhàmmad. A partir de la seva mort moltes de les tribus que li havien jurat obediència abjuraren de la seva conversió a l'islam i es negaren a pagar els corresponents impostos. Durant aquests dies aparegueren diversos persones que es reivindicaven com a profetes i es revoltaren contra els musulmans reivindicant la seva condició d'enviats de Déu. La mort de Muhammad havia fet emergir les tensions que existien dins de les tribus de la Península Aràbiga, tant des del punt de vist polític com religiós. Davant d'aquests conflictes, Abu Bakr, el líder de la comunitat de creients, va emprendre diverses campanyes militars, de molt curta durada, per aixafar aquestes rebel·lions. La primera batalla va ser la de Dhu-l-Qassa i la més cruel de totes elles va ser la batalla de Aqraba, plana pròxima de la regió de Yamama (Najd) contra Musàylima, que fou derrotat i mort al desembre de 632 pel prestigiós general Jalid ibn al Walid.

La fi de les guerres de la Ridda permeté al califa Abu Bakr emprendre la conquesta dels territoris veïns. Un dels artífexs importants d'aquesta expansió va ser el general Jalid ibn al Walid, heroi de la repressió de les rebel·lions de la Ridda. Aquest militar, notable pel seu domini de l'art de la guerra, se li coneixia amb el sobrenom de Sayf Allah a Maslul, l'espasa a la mà de Déu. Els dots de comandament i d'estratega d’aquest militar foren decisius per mantenir la unitat política de l'islam en els primers compassos del califat. Gràcies a l'habilitat guerrera de Jalid ibn al-Walid es va poder forjar la unió política de les diferents tribus beduïnes de la Península Aràbiga durant el primer califat. Aquesta unió, més enllà notable valor polític en clau de construir un estat pels àrabs, va modificar profundament els paradigmes socials imperants entre les tribus d’aquell temps.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada