dilluns, 6 de febrer de 2017

Reviure més enllà de la mort

Els dissabte passat en el suplement literari del diari El Pais, Babelia, el científic i pensador Jorge Wagensberg publicà una sèrie d’aforismes sobre la mort. El que feia el número set deia: “Un s’acaba de morir del tot quan es mor la darrera persona que l’ha conegut viu”. Reconec que vaig estar una estona pensant en el sentit últim d’aquesta frase. En una primera lectura sembla ben evident quin és el seu sentit. La vida d’un individu es perllonga en el record d’aquells que el conegueren, però quan es mor al darrer d’aquests es pot considerar que s’ha acabat definitivament la vida del primer perquè no hi ha record viu.


Aquest aforisme es pot complementar amb un altre que opera en sentit contrari: “Sempre que algú rememora a una persona desapareguda aquesta es fa present de nou i reviu en el record ”. L’experiència humana fa evident que l’evocació de la memòria dels difunts, a més d’un acte de respecte, és una manera de compartir en vida el seu record. Fent-ho es crea una evocació que revivifica els absents apropant-los a la vida quotidiana. Sempre m’ha impressionat l’evocació que les comunitats monàstiques fan, en els seus actes religiosos, de les persones que els han precedit en la vida. He trobat aquest gest com un manera de sentir-se en comunió espiritual més enllà de la pròpia materialitat de la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada