divendres, 17 de febrer de 2017

Glosses per la vida quotidiana

El següent fragment de l’Antic Testament és fonamental en la compressió humana de la fe. És una pregunta directa que ningú pot eludir. En aquesta pregunta es condensa part del sentit de la pròpia experiència creient. La resposta a la pregunta no pot ser el desinterès o la impassibilitat. “Després el Senyor digué a Caín : ¿On és el teu germà? Ell respongué “No ho sé, no sóc el seu guardià” (Gn 4,9) 

Cal posar-se en marxa per anunciar que és possible un món diferent i que les esperances poden esdevenir realitat. Podem apropar el Regne de justícia i amor si decididament sortim al carrer i treballem per fer-lo realitat. Ho hem de fer amb el que som i tenim, sense masses estridències, només ens cal o just i, sobretot, ens cal saber escoltar i compartir. “Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar a ningú pel camí. Quan entreu a una casa digueu primer: “Pau en aquesta casa” (Lc 10,3-5)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada