diumenge, 5 de febrer de 2017

Islam, la primitiva comunitat de creients

Fred M. Donner, un estudiós del món islàmic, analitzant el comportament dels primers seguidors de Muhammad després de la seva mort, 632, considera que tots ells integraven una àmplia y heterogènia comunitat de creients. Aquesta comunitat estava formada per membres de diverses tribus àrabs, cristians i jueus, i tots participaven de la idea expressada per Muhammad de reivindicar un Déu únic enfront del politeisme practicat per la majoria de la resta d’àrabs d’aquells temps. Muhammad havia tingut l’encert d’aplegar sota el seu lideratge un conjunt plurals y divers de creients monoteistes e integrar-los en un grup que era conegut com la comunitat de creients.

La mort del líder natural d’aquest grup, Muhammad, alterà la composició d’aquest grup i introduí algunes tensions relacionades amb la configuració d’un nou lideratge de la comunitat. Durant els anys posteriors a la mort de Muhammad es succeïren diversos líders que foren identificats com amîr al Mu’minîm que pot traduir-se com a “comandant dels creients”. Aquests líders durant aquests anys foren els responsables de l’expansió d’aquest grup plural de creients per tota la Península Aràbiga i consolidaren les bases de l’aparició, més endavant, de l’imperi islàmic. A mesura que s’anà consolidant aquest procés d’assentament territorial d’aquest grup, trigà poc menys d’un segle, es produí el fenomen d’evolució de la naturalesa del primitiu grup de creients. Durant aquest temps, els especialistes consideren que progressivament la primitiva comunitat oberta de creients  es transformà en un grup religiós en el qual els seus membres s’identificaven simplement com a creients i que tenien com a única referència un llibre que es deia l’Alcorà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada