diumenge, 19 de febrer de 2017

La nova esquerra s'entrebanca

En aquests temps de postveritat, moments on les mentides i invencions s’imposen a la certesa dels fets, es nega el passat o es interpreta de nou segons les necessitats del present. Les urgències del peremptori s’imposen al rigor de l’anàlisi històrica, de tal manera que el passat pot torçar-se a voluntat o els fets històrics esdevenir un simple caricatura del que foren. Avui, en determinats ambients polítics, pot ser per justificar-se davant la manca d’idees atractives, s’està estenen la idea de molts dels mals del present es deuen a que la transició política fou un aiguabarreig i que el sistema constitucional fou dissenyat per instaurar un sistema polític corrupte, manipulable i defensor dels privilegis d’unes classes dominants. 

Com alternativa es proposa una nova esquerra que es presenta immaculada de tota culpa amb el passat i redemptora de les seves misèries. Aquesta nova esquerra vol ser alternativa a tot allò que el passat representa. No es pot negar que aquesta nova té capacitat d’engrescar l’electorat. La duresa de la crisi econòmica, la corrupció política i altres mals de la democràcia ha creat un profund malestar que aquesta nova esquerra ha estat capaç d’identificat i mobilitzar. Però no ha passat d’aquí perquè ha estat incapaç de traduir les protestes en propostes polítiques sòlides capaces de girar la correlació de forces dominant. Els mateixos de sempre segueixen dominant el poder i quan la nova esquerra ha tingut prou poder fàctic s’han començat a barallar entre ells reproduint els mals que deien criticar a la vella política que volien superar. Res de nou a l’horitzó de la utopia política.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada