divendres, 24 de febrer de 2017

Glosses per la vida quotidiana

La justícia, la bondat i la pau formen part de la saviesa humana transmesa de generació en generació. No és una saviesa basada en els coneixements o en el raonaments que donen fonaments, sinó en la comprensió de que la vida és amor i acolliment als altres. Aquesta experiència dóna un do que ajuda a entendre que per viure cal tenir la saviesa que dóna l’estimació. “Tota saviesa ve de Déu, el Sentor, i és amb ell des de sempre. ¿Qui pot comptar els grans de sorra de les platges, les gotes de la pluja, els dies de l’eternitat?”.(Sir 1,1-2)

La vanaglòria mundana és innecessària. És ben inútil tenir una glòria més aparent que real, glòria que hom s’atribueix per mèrits que no s’ho valen. No serveix per res neguitejar-se per lluir. Es fatu donar cops de colze per estar al davant de tot. Tot això és banal i superflu. Cal estimar als altres i apropar-s’hi amb actitud de servei. Només així la vida té sentit ple i podem estar en pau amb nosaltres mateixos.“Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots” (Mc 9,35)

La confiança suavitzen i fan planeres les relacions humanes. Confiar és obrir-se a l’altra pel que l’altra és i ens pot ajudar a créixer personalment. La confiança en Déu dóna seguretat, tranquil·litat i calma l’esperit. “Ni quan passo per barrancs tenebrosos / no tinc por de res / perquè us tinc vora meu, / la vostra vara de pastor / m’asserena i em conforta” (Sl 22)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada