divendres, 1 de desembre de 2017

Glosses per la vida quotidiana

Compartir la vida allibera. Si la compartim tots ens sortim beneficiats. Quina dóna generosament té la satisfacció interior d’haver estat sensible al que necessiten les altres persones; els que reben troben, en la generositat dels altres, una manifestació de la bondat humana gràcies a les qual les seves necessitats són ateses. “Aquesta vídua pobra ha donat més que tots, tots aquests altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el que tenia per a viure” (Lc 21,3-4)  

Afirmar-se creient, és proclamar que les persones han d’estimar-se sense restriccions ni càlculs interessats. L’amor ha de presidir les relacions humanes. Ha de ser un amor que tingui cura de de l’altre, de les seves necessitats i esperances. L’amor és acolliment càlid dels altres i acció compromesa a favor de viure digna i justament. “¿Quan us vam veure afamat i us van donar de menjar o que passàveu set, i us van donar beure? ¿Quan es vam veure foraster i us vam acollir o despullat, i vam vestir? ... Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.” (Mt 25,44) 

Més que mai necessitem força interior per viure temps difícils. Són moments complexos en els quals veiem empresonades preventivament persones pacificadores que el seu únic delicte és haver defensat els drets del poble català. Mentrestant, el cinisme del sistema permet que hi hagi persones en llibertat amb sentència ferma de condemna. No sempre és comprensible la justícia humana. “Però abans de tot això us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir” (Lc 21, 12-15)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada