dimecres, 20 de desembre de 2017

Llantions pels exiliats

Ahir vaig escriure sobre el Nadal dels empresonats,  avui parlaré del Nadal dels exiliats. Els cristians celebrem el Nadal com una festa joiosa i lluminosa pel fet commemorat i la simbologia de la victòria del dia sobre la nit. En la narració de l’esdeveniment religiós es destaca que tothom està en trànsit: sant Josep i la Mare de Déu, en la seva cerca de lloc on fer estada; els àngels que venen del cel per fer l’anunci o els pastors que aniran a trobar el Messies nat. Ben aviat els reis es també es posaran en marxa per anar a fer l’adoració. Quan tot sembla més tranquil, la família sagrada es posarà de nou en camí per anar a l’exili a Egipte. La fugida a Egipte, tan recordada per l’art és un exili. La família del Messies va haver de fugir per no patir la repressió del poder gelós del naixement de l’infant Jesús.

La societat catalana ha experimentat l’experiència de l’exili del president de la Generalitat i de quatre consellers del govern legítim. La fugida a l’exili és una experiència amarga per moltes persones. ¿Quantes persones avui venen a Europa com exiliades? L’asil i refugi són una realitat feixuga en la consciències dels europeus. Els conflictes del món comporten grans desplaçaments de la població que fugen del conflicte i alguns, en la fugida, hi la seva salvació personal. Tot i aquesta realitat, el nostre país no és societat d’acollida per decisió dels governants de l’Estat. La solidaritat expressada per moltes famílies catalanes que volen acollir els contingents d’exiliats queda estroncada per una política estatal extremadament hipòcrita i insolidària.

Durant aquestes festes les llars catalanes podríem expressar la nostra solidaritat amb els catalans exiliats a Brussel·les encenen uns petits llantions, potser un per cada exiliat, al costat del pessebre per recordar-nos de la situació d’aquestes persones. Amb aquest gest, a més d’evocar el record d’aquestes polítics, poden fer present en les nostres llars la dramàtica situació de les persones que deambulen en les fronteres europees esperant un gest solidari d’acolliment. Quan mirem aquests llums al costat del pessebre veurem en ells aquells exiliats que aquests dies no podran estar al costat dels seus perquè injustament estan lluny de casa seva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada