diumenge, 17 de desembre del 2017

La lliço moral de Jordi Cuixart

Ahir, en un dissabte fresquet, amb un fred preludi de la calidesa de les festes de Nadal, uns quants cristians, convocats pel grup de cristians per la independència vinculats a l’ANC,  ens aplegarem al llarg del matí i tarda per expressar la nostra solidaritat amb els polítics i dirigents socials empresonats o a l’exili. L’Església de sant Felip Neri de Barcelona fou un magnífic espai per acollir paraules i músiques que amb diferents tons expressaven l’ideal de comunió fraterna entre els assistents i les persones amb absència forçada per la repressió de l’Estat espanyol.


Va impressionar-me el testimoni de Txell Bonet, la companya de Jordi Cuixart. Acabava d’arribar de la presó d’Estremera amb el fill de sis mesos ben arrapat el cos. Amb poques paraules, molt ben trobades, transmeté la l’estat anímic del seu marit. Ens parlà de la seva fortalesa interior malgrat les dificultats de viure empresonat. La seva breu intervenció quedà il·luminada per l’anècdota que explicà referent a l’actitud del seu marit. Els empresonats tenen dret a rebre dos paquets cada mes de roba i altres complements enviats per la família. El primer paquet del mes de desembre fou bàsicament roba d’abric per combatre el fred de la presó. Ara quan tocava preparar el segon paquet en Jordi Cuixart tornà a demanar roba d’abric. La seva dona li preguntà si en tenia prou amb la primera tramesa i en Jordi respongué que era per repartir-la amb la gent que no en té. Llavors, l’església esclatà en aplaudiments i molts cristians se’ns feu present la paràbola del Judici Final de Mateu 25.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada