dissabte, 16 de desembre del 2017

Glosses per la vida quotidiana

Estem en temps d’espera d’un fet que trasbalsarà els nostres cors: el Nadal. El dia en que Déu s’encarna per compartir la condició humana, assumir les nostres sofrences i proposar-nos un camí de consol i salvació. És una espera confiada perquè sabem que després del Nadal ve la Pasqua on tota llum il·lumina la foscor. “Els pobres desvalguts buscaven aigua i ni en trobaven, la set els ressecava la llengua. Jo, el Senyor, el Déu d’Israel, els escolto i no els abandó: dalt les muntanyes més àrides faig néixer rius, faig néixer fonts dintre les valls i estanys en el desert”.(Is 41,17-18)

La fe sense obres és insuficient, morta es deia abans. Necessitem allunyar-nos dels consells que es mostren una fe només plena de devocions i cultes. Ens cal anar pels camins de les persones que estimen de cor i les seves obres són testimoni de l’amor. La contemplació i l’acció ens han d’acompanyar mentre fem el nostre camí. “Les obres acrediten l’autèntica saviesa” (Mt 11,19)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada