Hi ha moments que ens sentim
abatuts perquè els esdeveniments no van com esperàvem. En aquestes estones, més
aviat vivim la desesperança. En aquests instants necessitem trobar persones que
ens proporcionin l’acolliment, la calidesa i el reconfort espiritual que ens
facin reviure el goig de viure i l’esperança. Nosaltres podem viure aquests
moments, com a protagonistes o com portadors d’escalf espiritual. Senyor, Déu nostre, veniu a alliberar-nos,
feu-nos veure la claror de la vostra
mirada. (Salm 79,4)
La fe dels cristians ha de comunicar-se de manera
intel·ligible a les altres persones. La hem de fer comprensible perquè donem
raó de la nostra esperança. Ho hem de fer amb el llenguatge del cor i amb el
testimoni de la força interior. Us
enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu reservat als senzills
tot això que heu amagat als savis als entesos. (Lc 10,21)
Les persones necessitem confiar, refiar-nos dels altres
perquè hi ha moments que les nostres seguretats trontollen. Quan passi això
volem sentir-nos acompanyats per persones que ens acullen i ens acompanyen a
recuperar la confiança amb nosaltres mateixos i tenir seguretat davant les
incerteses.
Em guia pels
camins segurs
per l’amor del
seu nom.
Ni quan passo
per barrancs tenebrosos
no tinc por de
res,
perquè us tinc
vora meu;
la vostra vara
de pastor
m’asserena i
em conforta.
(Salm 22)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada