Durant propers posts continuaré
publicaré un resum de l’article de Roger Burggraeve “El difícil però possible camí cap el perdó i la reconciliació”
publicat a Selecciones de Teologia nº 58, Gener-Març 2019. L’autor és doctor en
teologia moral, professor de la Facultat de Teologia y Estudis Religiosos de la
Katholieke Universiteit demLovaina (Bèlgica). És especialista en el pensament
ètic i religiós d’E. Lévinas.
(continuació)
La qüestió ara és: què és el
perdó inter-humà i com funciona? En aquesta secció es descriuen els moments més
importants d'aquest procés. Procedirem des de la perspectiva de la víctima, que
s'enfronta a la tasca de perdonar el perpetrador. Això no vol dir que obviarem
la perspectiva de l'perpetrador. En qualsevol cas, quedarà clar que el perdó no
és ni fàcil ni impossible.
Ser conscients de la dificultat
de perdonar no ha de ser un obstacle per emprendre el camí cap al perdó.
Requereix, per descomptat, paciència i humilitat per acceptar que el perdó
inclou uns quants passos, i que aquests no sempre es poden realitzar de manera
igualment ràpida i progressiva. De vegades, el ritme pot ser lent i incert. De
vegades, un haurà de retrocedir per haver anat massa de pressa i no haver
assimilat bé un pas anterior. De vegades, un quedarà estancat en un punt i no
podrà seguir avançant per un temps. En qualsevol cas, val la pena començar el
camí, ja que no fer ni tan sols el primer pas implica abandonar-se a la
indiferència o acabar en el ressentiment.
Abans de poder caminar cap al
perdó, hem de primer reflexionar sobre l'experiència causada pel mal infligit a
la víctima. Calen claredat i precisió per determinar què és el que necessita
ser perdonat. Això és útil tant per a la víctima com per al perpetrador. Així
s'eviten tant generalitzacions així com intents de neutralitzar el dolor massa
ràpid. A l'posar això en pràctica, la víctima aprèn a confrontar on el dolor
resideix realment i així evitar o bé una subestimació, o bé una exageració del
que ha passat. A el mateix temps, això fa que el perpetrador no pugui escapar
de realitats concretes i acollir-se en històries acte-protectores.
(continua)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada