El dia següent a les eleccions és el temps de les valoracions. És aquell dia en que tothom mira de treure petroli on només hi ha aigua o sorra. Només uns pocs, els que realment han tret més diputats i més vots, poden estar eufòrics. La resta, intenten maquillar com poden els resultats. Hem quedo perplex escoltant algunes justificacions per vendre que ha guanyat quan resulta que han perdut centenars o desenes de milers vots. Les hores post-electorals són pur teatre per la majoria de partits. El dia següent els efectes dels resultats poden ser devastadors per alguns. Fins i tot poden provocar alguna dimissió, encara que no és una actitud massa practicada.
Les eleccions del 10N són el resultat d’un gran error de càlcul del PSOE motivat pels càlculs tàctics dels seus dirigents que no veuen més enllà dels vots. Al final, el seu egoisme polític els ha dut a perdre tres diputats i la majoria al senat. ¿Això és una victòria? Però, si això no fos suficient, la seva obstinada estratègia de criminalitzar l’independentisme per cercar vots en entorns dretans ha produït l’efecte contrari: han fet crèixer a VOX. L’extrema dreta és la gran guanyadora de les eleccions convocades pel PSOE per guanyar, en teoria, més presència política. Quin gran error. Els manuals elementals d’estratègies de campanya no recomanen els errors de bulto fets per les ments pensants de Ferraz. Però, hem de tenir clar que els estrategues electorals poden fer recomanacions però les decisions sempre són polítiques i els responsables sempre són polítics. I sinó, que li preguntin a l’Albert Rivera.
I, ¿ara qué? Ara és el moment de la política entesa com l’art de crear les condicions perquè passin unes coses i no unes altres. Aquesta visió de la política és estimulant perquè permet establir escenaris i treballar perquè esdevinguin realitat. L’objectiu hauria de ser evitar l’acord, explícit o implícit, entre PSOE i PP. No cal pensar en la hipòtesis d’un govern de coalició, sinó en l’abstenció en el debat d’investidura. Els líders del PP no s’amaguen de la seva força. El Partit Popular té ara nous marges de maniobra i podria arribar a exigir la retirada de Sánchez com a condició per facilitar la investidura d'un president socialista, previ pacte sobre alguns punts essencials, referits a Catalunya, l'economia i els òrgans de l'Estat, especialment el poder judicial. No és pot descartar res. Per això, la responsabilitat política és preveure tots els escenaris i moure les peces perquè passin les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada