Glosses per la vida quotidiana

L’amor ens mou a la justícia per damunt d’altres consideracions. Hem de ser persones orientades a fer el bé i treballar activament a favor de la justícia. Les lleis no són cap referent absolut, sinó instruments a favor de les persones, perquè són elles les destinatàries d’aquest amor just.

No provis de subornar Déu amb els teus presents, que no els acceptarà;

no comptis d'oferir un bé adquirit injustament,

perquè el Senyor és un jutge

per al qual el prestigi de les persones no compta.

Déu no fa distinció de persones en perjudici del pobre,

sinó que escolta la pregària del qui pateix la injustícia.

Ell no menysprea l'orfe que suplica

ni la viuda que es desfoga plorant.

(Sir 35,14-17)

Els canvis socials requereixen paciència i persistència. Cal treballar continuadament en direcció d’allò que es vol assolir. A poc a poc s’omple la pica. Aquesta dita popular exemplifica l’actitud que hem d’adoptar. Les presses són males conselleres.

“A què compararé el Regne de Déu? És com el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar” (Lc 13,20-21).

Hi ha situacions on experimentem les dificultats de ser coherents amb les nostres creences i viure conforme els principis que se’n deriven. Testimoniar el que creiem no sempre és fàcil perquè, en més d’una ocasió, hem d’anar a contracorrent dels valors proposats com acceptats socialment. Tot i així, hem de perseverar amb esforç amb les nostres conviccions.

“Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran” (Lc 13,24)