Els cristians parlem sovint del Regne de Déu, com una esperança llunyana on es resoldran els les sofrences i els neguits del present. Però, aquest Regne no està en fets extraordinaris del futur, sinó en realitats quotidianes. El podem trobar allí on una justícia, fraternitat, igualtat i felicitat humana. Cada un de nosaltres podem ser cada dia constructors d’aquest Regne que capgira la lògica del món. “El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible, ni tampoc podran dir: "És aquí" o "És allà". El Regne de Déu és enmig vostre” (Lc 17,20-21)
Vivim molt aferrats i dependents dels bens, de les propietats o als aspectes materials de la vida. Fins el punt de disminuir la nostra llibertat perquè aquesta dependència empresona l’esperit. Necessitem ser més despresos i distanciar-nos de tot allò que no ens permet gaudir del sentit íntim i últim de la vida. “Qui busqui de conservar la vida, la perdrà, però el qui la perdi, la conservarà” (Lc 17,33)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada