Aquests dies vivim en la pròpia experiència la tensió entre la democràcia i la llei. ¿Què és primer? Les lleis són necessàries per ordenar la convivència, però la democràcia és escoltar-nos per decidir aquestes normes per conviure. I sempre, per damunt de tot, hi ha el respecte a la dignitat humana i la recerca de la justícia. “Què espereu? Jo no obeiré pas el manament del rei. Jo només faig cas del manament de la Llei donada als nostres pares per mitjà de Moisès. 31 I tu, que has inventat totes les desgràcies que cauen damunt els hebreus, no t'escaparàs de les mans de Dé” (2Ma 7,31)
La nostra societat envia cada dia signes de que el món no se’n surt. Els problemes, no només no es resolen, sinó que s’incrementen. S’ha confós el progrés amb la destrucció irreparable del medi ambient i el ritme de vida occidental necessita cada cop més recursos. Aquesta situació demana adonar-nos del que està passant i exigeix un canvi en l’estil de vida i unes mesures socials que permetin reconciliar-nos amb la natura. “Tant de bo que en el dia d'avui també tu haguessis reconegut allò que et donaria la pau! Però ara els teus ulls són incapaços de veure-ho!” (Lc 19,42)
Una de les temptacions històrica d’alguns eclesiàstics és la connivència amb les riqueses i els poderosos deixant de banda les opcions preferencials de la causa de Jesús. Aquesta temptació també pot afectar-nos en la vida quotidiana i deixar-nos seduir per un consumisme que vol apoderar-se del nostre interior. “Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure'n els venedors. Els deia: «Diu l'Escriptura: El meu temple serà casa d'oració, però vosaltres n'heu fet una cova de lladres»” (Lc 19,45-46)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada