Reconèixer i compartir la ferida

Durant propers posts continuaré publicaré un resum de l’article de Roger Burggraeve “El difícil però possible camí cap el perdó i la reconciliació” publicat a Selecciones de Teologia nº 58, Gener-Març 2019. L’autor és doctor en teologia moral, professor de la Facultat de Teologia y Estudis Religiosos de la Katholieke Universiteit demLovaina (Bèlgica). És especialista en el pensament ètic i religiós d’E. Lévinas.

(continuació)

En primer lloc, sentiments de tota mena sorgeixen en la víctima com a reacció a la mala infligit: amargor, decepció, indignació, venjança, odi ... A primera vista, aquests sentiments no estan sempre ben delimitats. A vegades són fins i tot negats o reprimits. Mai s'està massa lluny de la temptació d'enfosquir el mal experimentat precisament perquè reconèixer ens causaria massa dolor. Mitjançant aquesta "negligència" i negació, un tracta de protegir-se sentiments que no pot (encara) afrontar. Per fer possible el perdó, és important que aquests sentiments -amb la seva confusió i intensitat- aflorin a la superfície gradualment. Expressat de forma més contundent: la víctima té el "dret" a aquests sentiments com a forma de respecte per si mateixa. Si es neguen, s'amaguen, o es reprimeixen darrere de la "comprensió pel perpetrador" aquests sentiments es trivialitzen ( "també és difícil per a ell ...", "no podia haver fet res per evitar-ho ...", etc. ). Reconèixer la ferida que el perpetrador ha infligit amb plena honestedat significa reconèixer la injustícia i cridar-la pel seu nom.

A més, és important no guardar aquests sentiments per a si, sinó compartir-los amb algú, amb un confident. Reconèixer i compartir sentiments d'ira i de venjança no és el mateix que avivar o realitzar-los. A contra, a l'examinar i expressar-los la víctima podrà veure més clarament quin és el mal infligit en concret, i com aquest mal li està afectant personalment. Això s'ha de fer, però, sense magnificar la ferida fins al punt que resulti impossible de superar. Expressar i compartir la ferida és el que assegura que, arribat el temps de la comunicació amb el perpetrador per poder progressar cap al perdó, aquesta es realitzi amb una sinceritat ben proporcionada.

(continua)