No podem jutjar per les aparences, sinó per la sinceritat de cor. Hi ha moments que la caritat sembla que sigui donar el que és sobrer, enlloc d’atendre les necessitats dels desvalguts i donar una resposta solidària. La caritat sincera brolla de l’ànima i ens commou a ser solidaris i no té res a veure amb la gesticulació buida que només busca l’aprovació social. “Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, 3 i digué: Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. Tots aquests han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure” (Lc 21,2-4)
Totes les èpoques han existit anunciadors de calamitats. Aprofiten alguns esdeveniments per presentar-los com signes divins de la fi del món i altres desastres. Aquests fets són fruït, no de la ira divina, sinó del comportament egoista i poc solidari dels humans. La violència, les misèries, la destrucció del medi ambient i altres indignitats provenen d’una civilització hedonista, consumista i de cor endurit. “Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel” (Lc 21,10-11).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada