Benet XVI intentà ahir en l’audiència general rebaixar la tensió amb el món jueu sorgida per la reintegració a l’església catòlica dels bisbes lefebrevistes que comportava admetre a l’església catòlica com a bisbe Richard Williamson. Aquest, el dia 21 de gener havia declarat a la televesió sueca que "no havien existit les càmeres de gas” i que “només moriren 300.000 jeueus i no els 6 milions que es diuen” i que aquestes morts “tingueren lloc en els camps de concentració i no en les càmeres de gas”. La polèmica ha tingut molt eco a la premsa i no cal comentar-la. Caldrà veure si el Rabinat de Jerusalem accepta les excuses del Papa i tot es pacifica novament. De tal manera que no es posa en perill la visita de Benet XVI a Jerusalem del proper mes de maig. Però, al voltant d’aquest episodi em pregunto qui assessora a Benet XVI sobre el tempo polític i l’oportunitat d’alguns dels seus gestos.
L’exquisida diplomàcia vaticana dóna la impressió de que queda desbordada per decisions d’altres persones que qüestionen el treball silenciós i pràctic fet des de la Secretaria d’Estat. ¿Qui aconsellà a Benet XVI a tornar a autoritzar el ritus antic de la Missa i obrir una forta discussió amb la comunitat jueva que es considerava atacada per l’oració que demanava la seva “conversió”?. Ni la modificació introduïda per Benet XVI fou ben acceptada per molts jues. ¿Qui ha aconsellat a Benet XVI sobre l’oportunitat d’anunciar la fi de l’excomunió dels lefebrevistes, entre els quals hi ha el bisbe Williams, durant la setmana de la commemoració de l’holocaust jeues i a pocs mesos de l’anada de Benet XVI?. Es interessant respondre aquests preguntes. Algunes respostes poden donar pistes sobre les diferents sensibilitats existents en el Vaticà sobre el rumb que ha prendre, en un futur no massa llunyà, l’església catòlica. Perquè res del que passa en la nostra església es fruit de la improvisació. Com tampoc pot considerar-se un error el discurs de Benet XVI a Ratisbona que provocà la indignació d’una part important del món musulmà.
Tot té la seva lògica. Només cal descobrir-la
L’exquisida diplomàcia vaticana dóna la impressió de que queda desbordada per decisions d’altres persones que qüestionen el treball silenciós i pràctic fet des de la Secretaria d’Estat. ¿Qui aconsellà a Benet XVI a tornar a autoritzar el ritus antic de la Missa i obrir una forta discussió amb la comunitat jueva que es considerava atacada per l’oració que demanava la seva “conversió”?. Ni la modificació introduïda per Benet XVI fou ben acceptada per molts jues. ¿Qui ha aconsellat a Benet XVI sobre l’oportunitat d’anunciar la fi de l’excomunió dels lefebrevistes, entre els quals hi ha el bisbe Williams, durant la setmana de la commemoració de l’holocaust jeues i a pocs mesos de l’anada de Benet XVI?. Es interessant respondre aquests preguntes. Algunes respostes poden donar pistes sobre les diferents sensibilitats existents en el Vaticà sobre el rumb que ha prendre, en un futur no massa llunyà, l’església catòlica. Perquè res del que passa en la nostra església es fruit de la improvisació. Com tampoc pot considerar-se un error el discurs de Benet XVI a Ratisbona que provocà la indignació d’una part important del món musulmà.
Tot té la seva lògica. Només cal descobrir-la
Jo em penso que si no excomulguen als lefrebristes tampoc excomulgaràn als de la parroquia San Carlos Boorromeo de Madrid, i llestos, i cadascú que s'agafi la Fe com li sembli mentres no deixi d'estimar al proïsme, i també es el lema dels católics d'esquerres com els de l'Església plural que al capdevall no entenc com poden criticar al Papa per treura certes excomunions quan ells mateixos haurien de ser "avisats" per la seva sortida de dogma. En quant a la discutida "certesa" de les càmeres de gas dels nazis, jo no hi era present en el temps per poder-ne estar ben segur i m'haig de fiar del que diuen els que caminen per la senda d'allò polític-correcte que ja sabem. Més aviat començo a veure com un "dogma" aixó de les cameres de gas, i qui no creu aquest "dogma" es perseguit.
ResponElimina