Bertone va a Madrid, Rouco va a Roma

Feia dies que es comentava, però ara ja es té una versió ofical que poca gent es creu: el cardenal Bertone ve el proper 3 de febrer a Espanya convidat per la Conferència Episcopal Espanyola. Pot ser sí que formalment les coses vagin així, però sembla que és possible una altra lectura d’aquesta visita. El cardenal Bertone, com a màxima autoritat de la Secretaria d’Estat i segon càrrec d’importància en el Vaticà, va a Madrid a refer les relacions entre la Santa Seu, el govern espanyol i l’església espanyola. Ben segur que l’habilitat diplomàtica de l’ambaixador d’Espanya ha facilitat aquest viatge i ben segur també que algun amic del cardenal Bertone l’anat informant puntualment de la situació al nostre país.

Els moviments del Vaticà són de filigrana i es preparen amb temps. Des de fa bastants mesos, més d’un any, se sap que el cardenal Bertone treballava per refer les relacions del Vaticà amb el govern espanyol defugint les continuades interferències d’alguns cardenals i bisbes. Els sectors tancats de l’episcopat sempre han manifestat la seva incomoditat amb l’estratègia de la Secretaria d’Estat del Vaticà. El cardenal Bertone sap que l’episcopat espanyol està dividit i que un sector vol continuar amb la política de desgast al govern socialista malgrat que no han tingut els resultats esperats. Tenen els instruments: la COPE, algun dels nous moviments eclesials i als blogs. Tot semblava que funcionava, però la realitat política ha torçat aquesta estratègia. Les eleccions del març de 2008 tornaven a confirmar al PSOE en el govern i la renovació de la presidència de la Conferència Episcopal Espanyola demostrava que la divisió de l’episcopat anava en serio. A més, els amics del cardenal Rouco, des de la COPE seguien insultant a tots els cardenals i bisbes que no eren de la seva corda i, en el moment de màxim deliri, a més de demanar l’abdicació del Rei, acusaven al nunci de massó.

S’havia traspassat un límit i calia tornar les coses al seu lloc. Un signe de que les coses havien canviat fou la visita de la nova executiva de l’episcopat espanyol al papa Benet XVI el dia 19 de maig de 2008. Quan tothom esperava el discurs protocol·lari del cardenal Rouco, com a nou president de la conferència episcopal, Benet XVI va demanar als bisbes que es posessin en cercle i que tots parlessin, que volia escoltar l’opinió de cadascun d’ells. Des d’aquell dia, el cardenal Rouco ha mantingut un prolongat silenci. El to de confrontació ha baixat i la concentració de la família del 28 de desembre de 2008 no tingué res a veure amb pim-pam-pum polític la de l’any anterior. Hi havia una nou clima que ara el cardenal Bertone ve a confirmar davant de tots els bisbes espanyols.

Durant l’any 2008 han passat moltes coses que demostren que per part del Vaticà no es vol l’estil casernari d’alguns bisbes. La vicepresidenta del govern i el cardenal Bertone han constat, en una recent entrevista, que no hi ha cap contenciós entre el Vaticà i l’Estat espanyol; des de l’Estat no es qüestionen els acords del 1979; la cerimònia de beatificació dels morts en la guerra civil fou de baixa intensitat sense la participació de Benet XVI; es nomena al cardenal Cañizares a un càrrec de cúria el que li dona més proximitat a Benet XVI i més distanciament de Rouco; el president de govern rep a primers d’any al cardenal Cañizares abans de la seva marxa a Roma mentre Rouco va a Roma per entevistar-se, ara sí. sól amb Benet XVI; mentres que temes que preocupen a l'Església catòlica i que semblaven que havien d’entrar ràpidament en l’agenda política estan en fase de reflexió lenta.

L’habilitat diplomàtica ha donat els seus fruïts. El cardenal Bertone va a Madrid a parlar amb els bisbes i amb el President de Govern per confirmar aquest nou panorama de relacions més distès. El qual ha de permetre, entre altres, superar alguns dels esculls que preocupen al Vaticà, com són determinades iniciatives legislatives, i garantir les millors condicions polítiques i socials perquè el viatge de Benet XVI el 2001 en ocasió de la Jornada Mundial de la Joventut sigui un èxit. Com semblen que són un èxit les gestions que el cardenal Bertone fa a l’Amèrica Llatina emprant, quan cal, la discreta diplomàcia espanyola.

La propera visita del cardenal Bertone confirmarà la certesa de la saviesa popular que diu que dos no es barallen si un no vol. Tot i que ara, es podria ampliar i dir: dos no es barallen si dos no volen. Jo crec que qui ho ha de saber coneix el sentit d’aquesta dita.