El passat diumenge l’editora Esther Tusquets publicà un encès elogi de l’amabilitat en el País (Elogio de la amabilidad). Recomano la seva lectura. Es reconfortant llegir coses com: “sense la presència d’alguns homes bons la vida (...) seria insofrible”. Des de la perspectiva que dona sentir-se una persona propera a la vellesa, Esther Tusquest manifesta cada vegada més aprecia el valor de l’amabilitat.
No reivindica el vells manuals d’urbanitat o una visió ensucrada de l’assumpte. No és això. Ella vol l’amabilitat en el gest quotidià que es fa en l’ascensor al trobar-nos un veí, a l’anar a comprar el diari, al pujar al transport públic, en qualsevol conversa que es tingui, en la feina, en el cafè o en la botiga. En tots els llocs on les persones ens relacionem, allí cal ser amable. A més, diu Esther Tusquets, “l’amabilitat té major valor pels dèbils perquè són els que més la necessiten”.
En definitiva, una paraula amable i un gest afectuós poden ajudar a fer més humana la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada