A partir del que he viscut he reflexionat sobre alguns dels aspectes que condicionen les relacions entre l’acció de govern i l’Església Catòlica a través dels seus bisbes. Vull anar publicant, poc a poc, algunes idees per tal de fer més fluïda la relació entre els governants i la jerarquia catòlica. La primera consideració fa referència al coneixement mutu.
Cal que els bisbes i els governants es coneguin a través d’un tracte natural, amable i cordial. Freqüent en la mesura que calgui o amb la mateixa espontaneïtat com, governants i bisbes, es relacionen amb diferents sectors de la societat. No és estrany que un governant es trobi amb diversos sectors actius de la societat, tampoc ha de ser-ho que es trobi amb eclesiàstics. Com tampoc ha de considerar-se anormal que els bisbes es reuneixin de forma habitual o quan calgui amb els seus governants. Es tracta de posar rostre a la interlocució i fer-ho de forma senzilla dins d’àmbits que facilitin la distensió. Molts cops, més que dialogar, cal escoltar, escoltar-se mútuament sense voler imposar a l’altre cap estereotip o idea prefixada. Això cal temps, sinceritat i ganes.
Cal que els bisbes i els governants es coneguin a través d’un tracte natural, amable i cordial. Freqüent en la mesura que calgui o amb la mateixa espontaneïtat com, governants i bisbes, es relacionen amb diferents sectors de la societat. No és estrany que un governant es trobi amb diversos sectors actius de la societat, tampoc ha de ser-ho que es trobi amb eclesiàstics. Com tampoc ha de considerar-se anormal que els bisbes es reuneixin de forma habitual o quan calgui amb els seus governants. Es tracta de posar rostre a la interlocució i fer-ho de forma senzilla dins d’àmbits que facilitin la distensió. Molts cops, més que dialogar, cal escoltar, escoltar-se mútuament sense voler imposar a l’altre cap estereotip o idea prefixada. Això cal temps, sinceritat i ganes.
Les furies dels progressistes s'han desencadenat contra en Rouco per haver sigut éll massa aguerrit contra el Govern, però de tant aguerrit encara és l'hora de que se li vegin les pistoles i les espases, només ha figurat en manifestacions completament pacífic i desarmat. També se'l veu al costat d'en Zp de tan en tan sentats en el sofà. La soposada "distensiò" que dius la veig difícil, ja que en el Parlament mateix els diputats també discuteixen i s'ho diuen tot, i no podem proposar per els bisbes un model diferent només perquè son bisbes.
ResponEliminaDoncs jo crec que una certa cordialitat i coneixement mutus, ni que sigui superficialment, és bona per al diàleg. De fet jo no tinc gaire tracte amb les "altures" ni en l'àmbit polític ni en el religiós. Però sí que m'he trobat que quan he hagut de parlar més o menys formalment amb un bisbe, m'ha costat molt: nervis, tensió (simplement perquè és una situació inhabitual), ganes de dir moltes coses en molt poc temps... Fins i tot amb algun bisbe amic. I això no ajuda gaire, la veritat. Ni t'expresses bé, ni escoltes prou. Però vaja, a nivell personal no m'he de preocupar...
ResponEliminaMercè