El dramàtic conflicte de Gaza enfosqueix altres guerres tan cruels com la que es veu cada dia en el telenotícies. Una d’aquestes guerres és la del Congo. Al comparar la reacció social i la notorietat i manera com els canals d’informació tracten els dos conflictes se’n fan paleses les següents qüestions: Per què aquesta informació i desinformació tan selectiva segons els conflictes? Per què hi ha tanta sensibilitat social envers unes guerres i les altres passen relativament oblidades? Per què hi ha una important mobilització social per unes i una gran indiferència per altres? Per què els telenotícies donen més atenció a uns conflictes que altres?.
Les respostes a les preguntes són simples. Hi ha unes guerres que obeeixen a raons geopolítiques i per això tenen uns arrelaments ideològics importants. És normal que sigui així i és bo. De la mateixa manera que hi ha importants agències d’opinió, que tenen beneficioses comptes d’explotació, perquè tenen l’encàrrec de guanyar també mediàticament les guerres o de confondre’ns per fer-nos creure que altres guerres no existeixen. Al Congo, porten anys en guerra i el nombre de morts és molt, molt més superior, al que ens podem imaginar. Però és una guerra silenciada per les multinacionals que alimenten un conflicte per fer-se amb el control d’aquesta roca anomenada coltan tan necessària per obtenir la columbita, el tantalita i el niobi. Aquests minerals són indispensables per la industria de l’electrònica, la fabricació de les noves generacions d’armes i la telefonia mòbil.
La cobdícia humana alimenta diversos tipus de guerra. Unes que permeten ensenyar el dolor i el sofriment per generar-nos mostres de compassió per posicionar-nos ideològicament, i altres que també generen dolor i sofriment però que mai arriben a ser notícia perquè l’oblit també és una arma de la guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada