Uns dels trets característics de l’actual transformació de la societat contemporània són la nova presència pública del fet religiós i el nou paper de la religió. La secularització no ha eliminat el sentiment religiós de les persones, ni ha comportat, com s’augurava, el replegament de la religió a l'esfera privada.
Avui són temps de retorn dels déus. El fet religiós emergeix com una font de sentit. Les religions aporten valors que entren en diàleg amb la cultura contemporània. Són propostes per definir un projecte de civilitat. Novament, però d’altre manera, la religió torna a ser un motor social positiu.
La realitat social qüestiona la solidesa de la secularització de la societat.
El retorn del sagrat i la crítica a alguns aspectes del fenomen secularitzador són el resultat d'una desconfiança social cap a certs plantejaments de la raó il·lustrada i representa la dificultat d’alguns valors de la Il·lustració per comprendre el fet religió. En difuminar-se alguns d’aquests valors les persones es senten insegures perquè aquest fenomen afecta les seves creences bàsiques i els sistemes de referències. Davant d'aquesta situació alguns individus recuperen la seva relació amb la religió.
A més, alguns analistes socials consideren que les religions són indispensables en l'organització de la societat contemporània. Fins i tot, alguns afirmen que, es pot negar l'existència de Déu, però això no invalida la necessitat que té la societat de la religió per mantenir un cert ordre social. El que sembla rellevant avui, no és demostrar la funció social de la religió sinó cóm les creences religioses i la religió són influents en el desenvolupament de les societats i de quina manera han d’estar ser presents en l'àmbit polític i social.
Avui són temps de retorn dels déus. El fet religiós emergeix com una font de sentit. Les religions aporten valors que entren en diàleg amb la cultura contemporània. Són propostes per definir un projecte de civilitat. Novament, però d’altre manera, la religió torna a ser un motor social positiu.
La realitat social qüestiona la solidesa de la secularització de la societat.
El retorn del sagrat i la crítica a alguns aspectes del fenomen secularitzador són el resultat d'una desconfiança social cap a certs plantejaments de la raó il·lustrada i representa la dificultat d’alguns valors de la Il·lustració per comprendre el fet religió. En difuminar-se alguns d’aquests valors les persones es senten insegures perquè aquest fenomen afecta les seves creences bàsiques i els sistemes de referències. Davant d'aquesta situació alguns individus recuperen la seva relació amb la religió.
A més, alguns analistes socials consideren que les religions són indispensables en l'organització de la societat contemporània. Fins i tot, alguns afirmen que, es pot negar l'existència de Déu, però això no invalida la necessitat que té la societat de la religió per mantenir un cert ordre social. El que sembla rellevant avui, no és demostrar la funció social de la religió sinó cóm les creences religioses i la religió són influents en el desenvolupament de les societats i de quina manera han d’estar ser presents en l'àmbit polític i social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada