dijous, 22 de gener del 2009

Valors i moral cívica

Els analistes de les societats postseculars consideren que els valors anomenats postmaterialistes seran cada cop més rellevants pels individus i condicionaran les seves opcions polítiques. La qüestió dels valors és situa en el centre de la preocupació política. A les tradicionals discrepàncies entre dreta i esquerra s’hi afegeixen també qüestions relacionades amb l’ètica i la moral cívica. Per això, l’Església Catòlica considera que sobre aquestes qüestions té principis i criteris morals a oferir a la societat.

La intervenció pública de qualsevol confessió religiosa en l’arena política no ha d’interpretar-se com una ingerència que vulneri la necessària separació d’àmbits d’actuació entre l’Estat i les religions. El que succeeix és que la societat ha situat en l’agenda de política temes en els quals les religions tenen criteris, valors i principis a proposar a la societat.

L’àmbit dels valors és una oportunitat per les religions i, de manera particular, per la tradició cristiana pel seu arrelament a la nostra societat a través del catolicisme difús . És una oportunitat perquè permet incorporar el fet religió al procés de construir una moral cívica a partir de diferents sensibilitats i lectures de la realitat. Aquesta situació reforça l'actitud propostiva que haurien d'aoptar les religions en aquest context. En aquest sentit, resulten les paraules del cardenal Bertone comentades ahir.

Cal escoltar molt, perquè els problemes plantejats són nous. No és una debat que pugui resoldre’s en guanyadors i perdedors. El que cal es generar un ampli consens que permeti avançar plegats cap una societat més humanitzada. Dins d’aquest procés, la tradició cristiana pot aportar tota la visió particular d’alguns valors bàsics per construir la civilitat. Es tracta, entre altres, del valor de llibertat religiosa com a un element irrenunciable de la llibertat política; del sentit que aporta la religió per vincular les persones a una comunitat i la força mobilitzadora de l’amor al proïsme com a base de la solidaritat i la fraternitat humana. Tampoc pot ignorar-se l’aportació d’esperança i espiritualitat que les religions poden fer a la societat contemporània. Les aportacions de les tradicions religioses, i entre elles les cristianes, són necessàries per humanitzar la societat actual

1 comentari:

  1. Només cal que llegeixis l'artícle que surt avui d'en Oriol Domingo a La Vanguardia digital, carrega molt fortament contra aquests principis que tu mateix dius en aquest escrit. La moda del progessisme és que els bisbes només han de encarar-se contra el Govern quan han de defensar Catalunya, en les altres morals de sexe i demés els bisbes han de callar.

    ResponElimina